Organització per l'alliberament sexual i de gènere
En la Diada Internacional per a la Memòria Trans volem denunciar la urgència de la situació de les persones trans arreu del món. Per un costat, és el col·lectiu que pateix més exclusió laboral i precarietat del sistema capitalista, arribant la xifra estimada de l’atur trans fins prop del 80%. Per l’altre, la violència que reben les persones trans no para d’augmentar en el context global.
Continua llegint «Memòria Trans: 320 persones trans assassinades en tan sols un any»
Les dissidències sexuals i de gènere combatem l’auge del feixisme i la infiltració de discursos d’odi en organitzacions dites d’esquerres i feministes.
Per fer-ho n’hem de conèixer els motius:
Enguany, amb motiu de la Jornada internacional per a la visibilitat trans, sortim als carrers a lluitar per l’alliberament de gènere. Les persones trans sempre hem estat i seguim sent, històricament, un dels col·lectius més vulnerables de la classe treballadora. La precarització i l’explotació a què el sistema capitalista ens aboca a totes s’aguditza notablement en el nostre cas: els prejudicis i la discriminació ens dificulten molt entrar al mercat laboral o que puguem mantenir els nostres llocs de feina. Com demostra l’alarmant taxa d’atur trans del 80%, sense una feina estable ens és molt difícil accedir a un habitatge digne: això dificulta que les joves ens emancipem i que les adultes mantinguem els nostres habitatges. Es priva les nostres companyes trans migrades dels drets més bàsics amb la llei d’estrangeria. Tot això ens aboca a moltes situacions de violència.
Per tant, és imprescindible la regulació dels lloguers i la fi dels desnonaments per a garantir el dret a l’habitatge per a tothom. Alhora, exigim la implementació d’una Renda Bàsica Universal que ens asseguri unes mínimes condicions de vida i la derogació de la Llei d’Estrangeria perquè a les nostres companyes migrades tinguin els seus drets més bàsics garantits. Per les nostres companyes trans migrades i refugiades, obrim fronteres! Ja n’hi ha prou de misèria! Volem pa, sostre i treball per a totes nosaltres!
També hem de parlar de salut. Cal parlar de la transfòbia diària que rebem per tots costats, de l’estrès derivat de la gran quantitat de burocràcia que hem d’assumir o de la cisnormativitat que ens obliga a justificar la nostra existència contínuament, i dels resultats que tot això acaba tenint sobre la nostra salut mental. És necessari que tothom que necessiti ajuda psicològica pugui accedir-hi, no només qui ho pot pagar. La territorialització del servei català de Trànsit perquè tothom hi tingui accés. Una major inversió en sanitat per reduir les inacabables llistes d’espera. Necessitem urgentment resoldre l’etern problema del desproveïment d’hormones amb una empresa farmacèutica pública. L’accés a la sanitat ha de ser per a totes!
Els discursos transexcloents segueixen molt presents a tota la societat, però també dins d’organitzacions que considerem properes que s’excusen en el feminisme per atacar els nostres drets. La lluita trans és una lluita feminista, som lluites germanes! Els discursos feixistes per part de VOX també segueixen ben vius i no podem deixar de combatre’ls. Contra la transfòbia, acció directa!
Necessitem desenvolupar una legislació que protegeixi els nostres drets i les nostres vides, ja és hora que s’atengui la nostra situació de forma específica. Per una banda, exigim al govern de l’estat espanyol que aprovi d’una vegada la llei trans, i que ho faci sense renúncies, sense abandonar lis menors trans, les persones no binàries o les persones migrades: no volem les engrunes. Per l’altra, exigim al Govern de la Generalitat que la llei trans catalana no sigui només una llei cosmètica i que vagi a l’arrel dels problemes i proposi mesures reals pels drets trans en el món educatiu i laboral, en l’habitatge i en la salut i que, conjuntament amb les lleis 11/2014 i 19/2020, les doti d’un pressupost i desenvolupament normatiu.
Perquè la nostra és una història de lluita i de resistència enfront d’una societat que sempre ens ha volgut marginades i ens ha foragitat de l’espai públic. Les persones trans sempre hem estat aquí, i continuarem sent-hi: continuarem combatent el capitalisme que ens ofega, defensant els nostres drets i no ens deixarem trepitjar per ningú. Persones trans, persones no binàries i la resta del col·lectiu LGBTI, avui i cada dia, defensem els nostres drets! Cridem ben fort que som trans i que tenim dignitat i drets. Per unes vides dignes, visibilitzem-nos, reivindiquem-nos! Perquè els nostres drets no es debaten ni es negocien: ES DEFENSEN.
Avui, 31 de Març, Jornada Internacional per la Visibilitat Trans, ens trobem davant d’un context de gran crisi i de regressió de drets que ens afecta especialment a les persones trans. Un context en què els discursos transexcloents prenen cada cop més espai en l’esfera pública i en què les agressions transfòbiques es tornen més freqüents. Això ens obliga a continuar reivindicant els nostres drets i a defensar més que mai les nostres vides!
Les persones trans sempre hem estat un dels col·lectius més vulnerables de la classe treballadora. La precarització i l’explotació a què el sistema capitalista ens aboca a totes s’aguditza notablement en el nostre cas. Els prejudicis i la discriminació fan que sigui molt complicat que puguem entrar al mercat laboral o que puguem mantenir els nostres llocs de feina, com demostra l’alarmant taxa de persones trans que es troben a l’atur, que s’enfila fins al 80%. A més, sense una feina estable, ens és molt difícil poder accedir a un habitatge digne. Si som joves, la nostra situació i el fet que l’habitatge segueixi sense ser un dret efectiu ens impossibilita a moltes independitzar-nos. A les nostres companyes trans migrades se’ls priva dels drets més bàsics amb la llei d’estrangeria. Tot això ens aboca a situacions de violències.
Aquesta pandèmia està provocant una crisi social i econòmica devastadora per al conjunt de la classe obrera, i és per aquesta raó que no podem cedir ni un mil·límetre en la defensa i la reivindicació dels nostres drets. És imprescindible exigir d’una vegada la regulació dels lloguers i la fi dels desnonaments per a garantir el dret a l’habitatge per a tothom. Defensarem les lleis i regulacions que ens protegeixen, com la 24/2015, costi el que costi! Alhora, exigim també la implementació d’una Renda Bàsica Universal que ens asseguri unes mínimes condicions de vida i la derogació de la Llei d’Estrangeria perquè a les nostres companyes migrades també se’ls pugui reconèixer el seu nom i el seu gènere, com qualsevol altra ciutadana. Per les nostres companyes trans migrades i refugiades, obrim fronteres! Ja n’hi ha prou de misèria! Volem pa, sostre i treball per a totes!
També hem de parlar de salut. Cal parlar també de la transfòbia diària que rebem per tots costats, de l’estrès derivat de la gran quantitat de burocràcia que hem d’assumir o de la cisnormativitat que ens obliga a haver de justificar la nostra existència contínuament, i dels resultats que això acaba tenint sobre la nostra salut mental. Quan parlem de salut trans, cal també parlar de cossos trans en la seua gran diversitat. Cal parlar del servei català de Trànsit, i de la necessitat de descentralitzar-lo perquè tots els territoris hi puguin tindre accés en les mateixes condicions. Cal parlar dels nostres trànsits i de, per exemple, els continus desproveïments al mercat que actualment està havent de les hormones que prenem. Cal enfortir el sistema sanitari públic en el seu conjunt perquè puguem rebre un servei de qualitat, i que les nostres necessitats específiques i els nostres drets es tinguin en compte d’una vegada!
En aquests darrers mesos, hem vist el retorn d’HazteOír, l’auge dels discursos feixistes per part de Vox i transexcloents al PSOE o l’embat d’alguns sectors que s’emparen en el feminisme per atacar els nostres drets. La lluita trans és una lluita feminista, som lluites germanes! Us demanem que lluitem plegades. Necessitem desenvolupar una legislació que protegeixi els nostres drets i les nostres vides. Les persones trans sempre hem estat a primera línia de lluita, i ja és hora que se’ns ho reconegui i que s’atengui a la nostra situació. Exigim al PSOE que abandoni el camí de la transfòbia i que compleixi els seus acords. Exigim al partit socialista i a la seva ministra Carmen Calvo que deixi de bloquejar institucionalment la Llei Trans i que sigui aprovada amb urgència. Que us quedi ben clara una cosa: combatrem la vostra transfòbia amb totes les nostres forces. Continuarem reivindicant els nostres drets i no cedirem ni un mil·límetre!
Perquè la nostra és una història de lluita i de resistència front una societat que sempre ens ha volgut marginades i que ens ha foragitat de l’espai públic. Les persones trans sempre hem estat aquí, i continuarem sent-hi: continuarem lluitant i defensant els nostres drets i no ens deixarem trepitjar per ningú. Persones trans, persones no binàries i la resta del col·lectiu LGBTI avui i cada dia, defensarem els nostres drets. Cridem ben fort que som trans i que tenim dignitat i drets. Per unes vides dignes, visibilitzem-nos, reivindiquem-nos! Perquè els nostres drets ni es debaten ni es negocien: ES DEFENSEN
Avui 31 de març, Diada per la Visibilitat Trans, des de la Crida LGBTI posem sobre la taula algunes qüestions urgents que precaritzen el nostre dia a dia i que ens neguen la possibilitat de viure una vida digna.
Volem visibilitzar la situació que vivim les persones trans, les violències que experimentem dia a dia i la misèria a la qual se’ns condemna. Assenyalem la hipocresia de les institucions i els partits polítics, que prenen postures “pro-diversitat” i es renten la cara amb la nostra lluita amb finalitats electoralistes, tot mostrant-se “tolerants” mentre d’altra banda es renten les mans davant els assassinats trànsfobs, s’omplen la boca amb lleis d’igualtat que mai no arriben i tanquen els ulls davant la preocupant taxa d’atur de la població trans, que supera el 80% a l’estat espanyol. Aquest fet ens condemna haver d’agafar sovint feines precàries i sense possibilitat de cotitzar per tal de poder sobreviure.
Malgrat els avenços, gran part de la població i de les institucions continuen patologitzant-nos i negant-nos el dret a la nostra identitat i al nostre propi cos dificultant els processos legals de canvi de nom i de gènere quan no ens adeqüem als estàndards binaris i heteronormatius. Visibilitzem que la qüestió del passing és una imposició social i del sistema dirigida a assimilar-nos als models normatius, fer-nos encaixar dins el marc del sistema i ser acceptades dins la normalitat per poder ser explotades pel capitalisme.
Assenyalem també el discurs ultradretà i neofeixista que en nom de la “igualtat” i la “llibertat” ens posa en el seu punt de mira, tot negant la nostra existència en nom de la biologia i la família tradicional característica del patriarcat i del sistema de classes. Per altra banda assenyalem també la ideologia reaccionària que s’ha filtrat dins dels moviments pretesament anticapitalistes i feministes i que ataca les dones trans.
No volem ser absorbides pel capitalisme, no ens volem agenollar davant el sistema patriarcal, no volem ser un objecte de consum més ni haver d’assimilar-nos als models establerts. No és una mera qüestió de diversitat. Les persones trans som l’esquerda que desmunta el discurs que naturalitza el sistema de gènere i la família nuclear. Sabem que l’emancipació de les persones trans només es podrà donar amb l’emancipació de la classe treballadora i amb l’enderrocament del sistema de classes!