Enguany, amb motiu de la Jornada internacional per a la visibilitat trans, sortim als carrers a lluitar per l’alliberament de gènere. Les persones trans sempre hem estat i seguim sent, històricament, un dels col·lectius més vulnerables de la classe treballadora. La precarització i l’explotació a què el sistema capitalista ens aboca a totes s’aguditza notablement en el nostre cas: els prejudicis i la discriminació ens dificulten molt entrar al mercat laboral o que puguem mantenir els nostres llocs de feina. Com demostra l’alarmant taxa d’atur trans del 80%, sense una feina estable ens és molt difícil accedir a un habitatge digne: això dificulta que les joves ens emancipem i que les adultes mantinguem els nostres habitatges. Es priva les nostres companyes trans migrades dels drets més bàsics amb la llei d’estrangeria. Tot això ens aboca a moltes situacions de violència.
Per tant, és imprescindible la regulació dels lloguers i la fi dels desnonaments per a garantir el dret a l’habitatge per a tothom. Alhora, exigim la implementació d’una Renda Bàsica Universal que ens asseguri unes mínimes condicions de vida i la derogació de la Llei d’Estrangeria perquè a les nostres companyes migrades tinguin els seus drets més bàsics garantits. Per les nostres companyes trans migrades i refugiades, obrim fronteres! Ja n’hi ha prou de misèria! Volem pa, sostre i treball per a totes nosaltres!
També hem de parlar de salut. Cal parlar de la transfòbia diària que rebem per tots costats, de l’estrès derivat de la gran quantitat de burocràcia que hem d’assumir o de la cisnormativitat que ens obliga a justificar la nostra existència contínuament, i dels resultats que tot això acaba tenint sobre la nostra salut mental. És necessari que tothom que necessiti ajuda psicològica pugui accedir-hi, no només qui ho pot pagar. La territorialització del servei català de Trànsit perquè tothom hi tingui accés. Una major inversió en sanitat per reduir les inacabables llistes d’espera. Necessitem urgentment resoldre l’etern problema del desproveïment d’hormones amb una empresa farmacèutica pública. L’accés a la sanitat ha de ser per a totes!
Els discursos transexcloents segueixen molt presents a tota la societat, però també dins d’organitzacions que considerem properes que s’excusen en el feminisme per atacar els nostres drets. La lluita trans és una lluita feminista, som lluites germanes! Els discursos feixistes per part de VOX també segueixen ben vius i no podem deixar de combatre’ls. Contra la transfòbia, acció directa!
Necessitem desenvolupar una legislació que protegeixi els nostres drets i les nostres vides, ja és hora que s’atengui la nostra situació de forma específica. Per una banda, exigim al govern de l’estat espanyol que aprovi d’una vegada la llei trans, i que ho faci sense renúncies, sense abandonar lis menors trans, les persones no binàries o les persones migrades: no volem les engrunes. Per l’altra, exigim al Govern de la Generalitat que la llei trans catalana no sigui només una llei cosmètica i que vagi a l’arrel dels problemes i proposi mesures reals pels drets trans en el món educatiu i laboral, en l’habitatge i en la salut i que, conjuntament amb les lleis 11/2014 i 19/2020, les doti d’un pressupost i desenvolupament normatiu.
Perquè la nostra és una història de lluita i de resistència enfront d’una societat que sempre ens ha volgut marginades i ens ha foragitat de l’espai públic. Les persones trans sempre hem estat aquí, i continuarem sent-hi: continuarem combatent el capitalisme que ens ofega, defensant els nostres drets i no ens deixarem trepitjar per ningú. Persones trans, persones no binàries i la resta del col·lectiu LGBTI, avui i cada dia, defensem els nostres drets! Cridem ben fort que som trans i que tenim dignitat i drets. Per unes vides dignes, visibilitzem-nos, reivindiquem-nos! Perquè els nostres drets no es debaten ni es negocien: ES DEFENSEN.
