El col·lectiu LGBTI som encara un dels més discriminats i precaritzats de la classe treballadora. En l’àmbit laboral, 7 de cada 10 persones LGBTI amaguen que ho són, 1 de cada 2 patim discriminació d’algun tipus i 1 de cada 4, assetjament laboral. Tenim menys possibilitats de trobar feina, salaris més baixos, una esperança de vida més reduïda i una taxa de suïcidi molt per sobre de la mitjana.
Al capitalisme li calen sectors de classe treballadora especialment empobrits i discriminats per funcionar. La desocupació estructural, l’elevada temporalitat, els sous de misèria i la situació d’irregularitat de bona part de la població són factors clau per promoure la competència entre treballadores, impedir la solidaritat i que els de sempre continuïn acumulant riquesa per despossessió de la majoria.
Les desviades, bordes, bolleres, trans, bis i marietes patim especialment tota aquesta precarietat i som constantment assenyalades i situades al focus de la violència. La nostra lluita, per tant, no pot ser altra que la mateixa del conjunt de la classe obrera. Per guanyar drets per a la majoria treballadora, per trencar amb els estats espanyol i francès i per la superació del capitalisme patriarcal.
Per tot això, cridem a la mobilització un any més amb motiu del Primer de Maig, enguany sota tres consignes:
1. Ens adherim a les reivindicacions de la Taula Sindical: derogació de les reformes laborals de PP i PSOE; pensió pública mínima de 1.080 € a 65 anys; renda bàsica universal i increment de l’SMI a 1.300 €; reducció de la jornada laboral a 30 hores; habitatge públic garantit; sanitat, dependència i educació 100% públiques; planificació pública i participativa per la transició ecològica; i derogació de la llei d’estrangeria.
2. Fem una crida al conjunt del col·lectiu LGBTI a organitzar-se al sindicalisme combatiu. Considerem que la millor forma de lluitar contra l’LGBTI-fòbia als centres de treball és afiliar-se i lluitar pels nostres drets laborals i els de totes les companyes: la força de la classe treballadora és la força de les dissidències sexuals i de gènere.
3. Exigim l’aprovació de la llei trans i l’aplicació efectiva de les lleis contra l’LGBTI-fòbia. Quan les LGBTI avancem conquerint drets i millors condicions de vida, avança també el conjunt de la classe treballadora. Combatre la violència, la discriminació i la deshumanització és tasca de totes les oprimides i explotades, perquè ens hi va la vida i un futur digne.
El ple alliberament sexual i de gènere només vindrà de la mà de l’enderrocament del capitalisme patriarcal. Per això, les treballadores i, especialment, les dissidències sexuals i de gènere, només tenim un camí: avançar totes juntes cap a la construcció d’uns Països Catalans socialistes, feministes i lliures d’LGBTI-fòbia.
Trans, marieta, bi, bollera: sindica’t! Unides i organitzades, els drets es guanyen lluitant!
