Les dissidències sexuals i de gènere combatem l’auge del feixisme i la infiltració de discursos d’odi en organitzacions dites d’esquerres i feministes.
Per fer-ho n’hem de conèixer els motius:
1. El feixisme creix i es legitima en moments de crisi per combatre l’organització de la classe treballadora i les dissidències. Això es fa intensificant la repressió i fomentant la divisió de la classe treballadora.
2. El tauler polític es desplaça a la dreta i desactiva l’oposició a l’esquerra de la socialdemocràcia. Ara el màxim objectiu sembla només no retrocedir: p. ex. tot el que podem aspirar és que no es derogui la llei trans. Ni parlar-ne de recuperar el que el PSOE va retallar!
3. Sectors de l’esquerra i el feminisme assumeixen «debats», que en uns casos els distreuen de l’agenda pròpia, paralitzant-los i generant enfrontaments interns i, en d’altres, es resolen amb la incorporació de postulats de l’odi, especialment transexcloents.
4. Apareixen amb força idees homonacionalistes, que tenen com a principal motiu enfrontar el colectiu LGBTI amb les persones migrades i racialitzades. Se’ns instrumentalitza per a justificar les polítiques racistes i punitivistes.
5. Hi ha un replegament obrerista, nostàlgic de les formes d’organització del treball prèvies al neoliberalisme, que considera que som una distracció dels veritables objectius. Diuen «comunisme» molts cops, però no aspiren a organitzar la classe en tota la seva diversitat.
Nosaltres ho tenim clar: cal un front antifeixista, feminista i de classe ampli, no excloent, que ens uneixi no per qui som sinó pel món lliure i just que volem construir.
Ni un pas enrere davant del feixisme i el discurs d’odi