Amb motiu de la diada per a la visibilitat trans, desmuntem alguns dels arguments transexcloents més comuns, presents en molts àmbits de la societat, incloses organitzacions i moviments dits d’esquerres o feministes.
Són tòpics conspiranoics, biologicistes i patologitzadors, no per això aïllats, que prenem del llibre Nadie nace en un cuerpo equivocado. Per protestar davant la presentació d’aquest llibre afrontem un cas repressiu amb una petició d’un any de presó i 4.000 € de multa.
«Un fantasma recorre los países más desarrollados: el generismo queer»
- El silenci de l’acadèmia, les universitats i el món de la psicologia
L’acudit s’explica sol: dos doctorats amb llarg recorregut a l’acadèmia, com a professor titular i catedràtic respectivament, difonen aquest argumentari als grans mitjans de comunicació i al principal grup editorial espanyol. I no en són una excepció: els casos de llibres publicats i de professors universitaris que difonen discursos d’odi són nombrosos.
- «Transfobfòbia»: la por que t’acusin de trànsfob
Els discursos d’odi transexcloents tenen una àmplia presència a mitjans, institucions, partits, etc; s’expressen obertament i sense por. Com a moviment tenim una eina, que és la protesta i la pressió social, però malauradament aquests discursos segueixen sent hegemònics i qui ens veiem abocades a viure amb por som sovint nosaltres en tots els àmbits de les nostres vides.
- Hi ha un negoci farmacèutic i quirúrgic que cerca la fidelització dels clients
Res més lluny de la veritat: si fos un nínxol de mercat tan sucós per a les empreses, no patiríem un desabastiment constant d’hormones o una manca alarmant d’investigació i innovació. Una de les principals demandes del moviment ha estat que no s’exigeixi l’hormonació o la cirurgia en el trànsit, per abordar-lo des d’una perspectiva social, cultural i política.
- El sexe és binari i la seva funció és la reproducció
L’ésser humà és un ésser social i cultural. Al llarg de la nostra història com a espècie vam separar la sexualitat de la reproducció, i va passar a complir una funció social i de gaudi. Malgrat que la ideologia dominant conservadora ens ha fet llegir el sexe com dues categories estanques, la biologia demostra que és un espectre amb diversos trets típics, més o menys presents aquí i allà.
- S’intenta fer entendre que el gènere no va de la societat a l’individu sinó de l’individu a la societat
Des de certes “esquerres” transexcloents es critica el suposat individualisme de les realitats trans. Al contrari, el gènere només es pot entendre en termes de relació social: això implica des del fet que la dissidència de gènere d’una sola persona té efectes socials i polítics a l’entorn, fins al fet que ens organitzem col·lectivament per formular una resposta estructural.
- El sexe no s’assigna en néixer, sinó que es constata
El gènere és una relació social basada en la fal·làcia que hi ha dos sexes biològics clarament definibles. Si no fos així, no hi hauria la necessitat d’assignar o constatar el gènere de la criatura per a poder-la socialitzar d’una o altra manera, i no es generarien “dubtes” en el cas de les persones intersexuals amb la consegüent intervenció arbitrària.
- La ideologia queer perverteix la distinció entre sexe i gènere
El moviment d’alliberament sexual i de gènere manté la distinció formulada pel feminisme entre la dimensió biològica (sexe) i la social (gènere). Tanmateix, es constata que no són independents, sinó que la forma en què interpretem el món, i també la biologia, ve determinada per les categories socials imposades per la ideologia dominant, i no a l’inrevés.
- Un gran nombre de persones se’n penedeixen i detransicionen
Tots els estudis demostren que entre el 94 i el 99% de les persones que han fet una transició estan satisfetes. D’entre la minoria que detransiciona, la majoria ho fa per pressió social, sense que la insatisfacció s’esvaeixi amb el gènere assignat en néixer. Cal fer notar que sovint entre qui detransiciona s’inclouen les persones que durant el procés decideixen orientar-lo en una altra direcció, sense ser insatisfactori.
- La incongruència de gènere s’ha de diagnosticar i abordar des de la psicologia clínica
El principal argument en el marc del capitalisme és que la dissidència sexual i de gènere és un transtorn o patologia que s’ha de curar des de l’àmbit mèdic. El que s’ha d’abordar són les estructures socials que discriminen, limiten i penalitzen aquestes dissidències, que no són més que formes d’expressió i comportament pròpiament humanes que s’han d’alliberar.
- La «Teoria Queer» és una estafa neoliberal i identitària
El moviment d’alliberament sexual i de gènere fa una anàlisi estructural de la societat i una proposta de resposta col·lectiva, que passa per la superació del capitalisme. Malauradament, el sistema ens imposa unes etiquetes que no hem demanat i en fa negoci quan pot. Per a nosaltres, lluny de ser una finalitat, la identitat no és més que reconèixer-se com a part d’un grup oprimit amb interessos comuns, condició necessària per a l’alliberament.