Organització per l'alliberament sexual i de gènere
Arriba un any més la diada per l’alliberament sexual i de gènere. És una oportunitat per sortir massivament al carrer i reivindicar els drets del col·lectiu LGBTI. Per aquest motiu convoquem la 46a manifestació de l’alliberament a Barcelona, juntament amb la tradicional festa popular i l’acte polític.
Web amb el manifest i les adhesions
Enguany, amb motiu de la Jornada internacional per a la visibilitat trans, sortim als carrers a lluitar per l’alliberament de gènere. Les persones trans sempre hem estat i seguim sent, històricament, un dels col·lectius més vulnerables de la classe treballadora. La precarització i l’explotació a què el sistema capitalista ens aboca a totes s’aguditza notablement en el nostre cas: els prejudicis i la discriminació ens dificulten molt entrar al mercat laboral o que puguem mantenir els nostres llocs de feina. Com demostra l’alarmant taxa d’atur trans del 80%, sense una feina estable ens és molt difícil accedir a un habitatge digne: això dificulta que les joves ens emancipem i que les adultes mantinguem els nostres habitatges. Es priva les nostres companyes trans migrades dels drets més bàsics amb la llei d’estrangeria. Tot això ens aboca a moltes situacions de violència.
Per tant, és imprescindible la regulació dels lloguers i la fi dels desnonaments per a garantir el dret a l’habitatge per a tothom. Alhora, exigim la implementació d’una Renda Bàsica Universal que ens asseguri unes mínimes condicions de vida i la derogació de la Llei d’Estrangeria perquè a les nostres companyes migrades tinguin els seus drets més bàsics garantits. Per les nostres companyes trans migrades i refugiades, obrim fronteres! Ja n’hi ha prou de misèria! Volem pa, sostre i treball per a totes nosaltres!
També hem de parlar de salut. Cal parlar de la transfòbia diària que rebem per tots costats, de l’estrès derivat de la gran quantitat de burocràcia que hem d’assumir o de la cisnormativitat que ens obliga a justificar la nostra existència contínuament, i dels resultats que tot això acaba tenint sobre la nostra salut mental. És necessari que tothom que necessiti ajuda psicològica pugui accedir-hi, no només qui ho pot pagar. La territorialització del servei català de Trànsit perquè tothom hi tingui accés. Una major inversió en sanitat per reduir les inacabables llistes d’espera. Necessitem urgentment resoldre l’etern problema del desproveïment d’hormones amb una empresa farmacèutica pública. L’accés a la sanitat ha de ser per a totes!
Els discursos transexcloents segueixen molt presents a tota la societat, però també dins d’organitzacions que considerem properes que s’excusen en el feminisme per atacar els nostres drets. La lluita trans és una lluita feminista, som lluites germanes! Els discursos feixistes per part de VOX també segueixen ben vius i no podem deixar de combatre’ls. Contra la transfòbia, acció directa!
Necessitem desenvolupar una legislació que protegeixi els nostres drets i les nostres vides, ja és hora que s’atengui la nostra situació de forma específica. Per una banda, exigim al govern de l’estat espanyol que aprovi d’una vegada la llei trans, i que ho faci sense renúncies, sense abandonar lis menors trans, les persones no binàries o les persones migrades: no volem les engrunes. Per l’altra, exigim al Govern de la Generalitat que la llei trans catalana no sigui només una llei cosmètica i que vagi a l’arrel dels problemes i proposi mesures reals pels drets trans en el món educatiu i laboral, en l’habitatge i en la salut i que, conjuntament amb les lleis 11/2014 i 19/2020, les doti d’un pressupost i desenvolupament normatiu.
Perquè la nostra és una història de lluita i de resistència enfront d’una societat que sempre ens ha volgut marginades i ens ha foragitat de l’espai públic. Les persones trans sempre hem estat aquí, i continuarem sent-hi: continuarem combatent el capitalisme que ens ofega, defensant els nostres drets i no ens deixarem trepitjar per ningú. Persones trans, persones no binàries i la resta del col·lectiu LGBTI, avui i cada dia, defensem els nostres drets! Cridem ben fort que som trans i que tenim dignitat i drets. Per unes vides dignes, visibilitzem-nos, reivindiquem-nos! Perquè els nostres drets no es debaten ni es negocien: ES DEFENSEN.
Web amb el manifest i les adhesions
Notes de premsa:
Des de 2014 a Catalunya s’han registrat 848 incidents LGBTI-fòbics. Els casos són coneguts: totes hem viscut o hem llegit notícies d’agressions a persones LGBTI al transport públic, totes hem sentit discursos d’odi contra les persones trans, a totes ens han insultat alguna vegada per la nostra opció sexual o per la nostra identitat o expressió de gènere. A això hem d’afegir violències simbòliques i estructurals: la invisibilització, la patologització dels nostres cossos i les nostres identitats, situacions de discriminacions, i, fins i tot, penes de presó o de mort encara a molts països.
Però l’LGBTI-fòbia va molt més enllà. LGBTI-fòbia també és l’exclusió laboral de les persones trans, les feines precàries on no podem ni sortir de l’armari per la por a ser acomiadats, cobrar menys per la mateixa feina o que les tasques de cures que fan majoritàriament dones i persones LGBTI siguin invisibilitzades i no tinguin el reconeixement que es mereixen. LGBTI-fòbia és també la dificultat per accedir a un habitatge digne, no poder emancipar-nos ni decidir amb qui conviure, haver de viure amb persones que no ens respecten perquè no et pots pagar un lloguer i, si ho aconseguim, tenir més possibilitats de patir un desnonament. LGBTI-fòbia és que en plena pandèmia i durant molts mesos l’atenció a la salut sexual s’hagi retallat a Catalunya, no poder transitar ni avortar a tot el territori, que l’atenció a la salut mental no sigui universal i gratuïta per a tota la població o el desproveïment cíclic d’hormones que les dones trans patim a les farmàcies cada poc temps. I evidentment, LGBTI-fòbia és la llei d’estrangeria, la persecució de totes les companyes migrades, la denegació del dret d’asil i refugi i l’existència de Centres d’internament de persones estrangeres.
Aquesta pandèmia està provocant una crisi social i econòmica devastadora per al conjunt de la classe treballadora. Però aquesta vegada, no cedirem ni un mil·límetre, no pagarem aquesta crisi amb els nostres drets. Fa un any just sortíem d’un confinament molt dur i vam dir que teníem història, però sobretot, que teníem futur. Un any després tenim clar que aquest futur va de drets i que construirem una societat sense LGBTI-fòbia, patriarcat ni capital. Per això exigim:
Això va de drets. No cedirem. Contra el cisheteropatriarcat i el capitalisme, cridem la nit!
El col·lectiu LGBTI som encara un dels més discriminats i precaritzats de la classe treballadora. En l’àmbit laboral, 7 de cada 10 persones LGBTI amaguen que ho són, 1 de cada 2 patim discriminació d’algun tipus i 1 de cada 4, assetjament laboral. Tenim menys possibilitats de trobar feina, salaris més baixos, una esperança de vida més reduïda i una taxa de suïcidi molt per sobre de la mitjana.
Al capitalisme li calen sectors de classe treballadora especialment empobrits i discriminats per funcionar. La desocupació estructural, l’elevada temporalitat, els sous de misèria i la situació d’irregularitat de bona part de la població són factors clau per promoure la competència entre treballadores, impedir la solidaritat i que els de sempre continuïn acumulant riquesa per despossessió de la majoria.
Les desviades, bordes, bolleres, trans, bis i marietes patim especialment tota aquesta precarietat i som constantment assenyalades i situades al focus de la violència. La nostra lluita, per tant, no pot ser altra que la mateixa del conjunt de la classe obrera. Per guanyar drets per a la majoria treballadora, per trencar amb els estats espanyol i francès i per la superació del capitalisme patriarcal.
Per tot això, cridem a la mobilització un any més amb motiu del Primer de Maig, enguany sota tres consignes:
1. Ens adherim a les reivindicacions de la Taula Sindical: derogació de les reformes laborals de PP i PSOE; pensió pública mínima de 1.080 € a 65 anys; renda bàsica universal i increment de l’SMI a 1.300 €; reducció de la jornada laboral a 30 hores; habitatge públic garantit; sanitat, dependència i educació 100% públiques; planificació pública i participativa per la transició ecològica; i derogació de la llei d’estrangeria.
2. Fem una crida al conjunt del col·lectiu LGBTI a organitzar-se al sindicalisme combatiu. Considerem que la millor forma de lluitar contra l’LGBTI-fòbia als centres de treball és afiliar-se i lluitar pels nostres drets laborals i els de totes les companyes: la força de la classe treballadora és la força de les dissidències sexuals i de gènere.
3. Exigim l’aprovació de la llei trans i l’aplicació efectiva de les lleis contra l’LGBTI-fòbia. Quan les LGBTI avancem conquerint drets i millors condicions de vida, avança també el conjunt de la classe treballadora. Combatre la violència, la discriminació i la deshumanització és tasca de totes les oprimides i explotades, perquè ens hi va la vida i un futur digne.
El ple alliberament sexual i de gènere només vindrà de la mà de l’enderrocament del capitalisme patriarcal. Per això, les treballadores i, especialment, les dissidències sexuals i de gènere, només tenim un camí: avançar totes juntes cap a la construcció d’uns Països Catalans socialistes, feministes i lliures d’LGBTI-fòbia.
Trans, marieta, bi, bollera: sindica’t! Unides i organitzades, els drets es guanyen lluitant!