No estem confoses: per què hem de decidir? El nostre desig existeix, les bisexuals existim, i no demanarem perdó ni permís. Seguirem lluitant per construir en llibertat les nostres relacions afectives i sexuals. Colze a colze, amb la resta de companyes, per construir una societat lliure de totes les formes d’LGBTI-fòbia.
Reunió amb el govern de la Generalitat
El passat 28 de juny vam ocupar la seu d’ Esquerra Republicana de Catalunya fer visibles les nostres reivindicacions al conseller Chakir el Homrani. A diferència de fa dos anys, quan no ens van escoltar, aquest cop vam concretar una reunió del dijous passat 11 de juliol.
Finalment, la reunió de dijous passat es va retardar fins a una hora i mitja i el conseller ens ha plantat. En el seu lloc s’han presentat Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, i Òscar Riu, cap de gabinet del conseller, i han ofert una altra reunió amb Mireia Mata, directora general d’Igualtat, per a una propera data indeterminada.
Les seves línies vermelles han estat #CessamentJiménezGusi i el suport del Govern de Catalunya i Esquerra Reublicana de Catalunya al Pride Barcelona. Seguim considerant inadmissible el logo del Govern al costat dels de Level, Airbnb o Merlin Properties.
Pel que fa a la resta de reivindicacions de mínims que proposem materialitzar en el curt termini per a garantir una vida digna per al col·lectiu #LGBTI, han mostrat una bona voluntat políticament correcta, però cap compromís sobre dates o accions concretes.
El règim sancionador, que s’hauria d’haver aprovat fa quatre anys, està aturat, segons diuen, per problemes jurídics, i ens insten a buscar nosaltres un advocat que ho pugui desencallar.
Pel que fa al transport públic, s’han limitat a afirmar que un protocol és una cosa molt complexa, que no hi ha gaires treballadors públics sobre els quals incidir i s’han vantat que van retolar un tren amb els colors de l’arc de sant martí.
En matèria de feina, han recordat que han generat al Servei d’Ocupació de Catalunya la figura del referent per a dones que han patit violència masclista i que això ja assisteix una part de les persones LGBTI, i que esperen crear aviat un referent LGBTI. Ha estat el més proper a una concreció.
En relació a la contractació pública, han defensat la #LleiAragonès i la Llei de Concertació i hi han passat de puntetes, sense cap referència a l’ocupabilitat d’LGBTI.
Finalment, tot i que sabien que educació i habitatge eren dos dels cinc temes que volien tocar, deien no saber gaire de la realitat d’aquests àmbits, han canviat de tema i ens han adreçat a altres òrgans perquè fem consultes.
Seguirem atentes a les poques actuacions que han anunciat, en farem un seguiment i continuarem amb la nostra tasca de protesta, reivindicació i pressió al carrer.
Traiem les urpes!
- Alliberem-nos del capitalisme que ens explota. Ni LGBTI-fòbia a la feina ni empresaris vestits de rosa!
- Som i existim a tot arreu, prou invisibilització! No volem un barri, volem el món sencer!
- El sistema de salut i l’Església ens patologitzen. Acabem amb la serofòbia, les retallades, la transfòbia i les teràpies homòfobes. La nostra ploma no té cura!
- Exigim que s’apliqui la Llei 11/14 contra l’LGBTI-fòbia. Calen protocols, formacions i referents positius. Expulsem el patriarcat de les aules!
- No cedim ni un sol espai al feixisme. Les dones, les migrades, les trans i desviades plantem cara. Contra el seu odi, traiem les urpes!
- Els carrers són i seran sempre nostres. Volem mostrar-nos tal com som a tots els barris i a tots els pobles. Cridem la nit: cap agressió sense resposta!
Bolleres, gràcies a Déu!
Avui, 26 d’abril se celebra el dia de la visibilitat lèsbica. No obstant això,
lamentablement, tenim poc a celebrar i molt pel que lluitar. Continuem sent
invisibilitzades, insultades, agredides, violades i assassinades. Es per això
que hem de lluitar cada dia contra la societat de classes patriarcal que ens
sotmet i ens nega, contra l’estructura social que ens invisibilitza de diferents
formes.
Ens criden desviades per desafiar al sistema de treball reproductiu
heteropatriarcal.
Ens pregunten qui és l’home de la relació, sense poder imaginar un altre
model relacional diferent de la família nuclear, sense que hi hagués una
part dominant de l’altra i fora dels rols de gènere.fi
Ens erotitzen, reduint-nos a mer entreteniment sexual per i per als homes
de manera que encara sense participació d’aquests, el sexe gira entorn del
plaer dels homes
Ens assetgen en els ambients d’oci, intentant immiscir-se entre nosaltres i
entenent-nos com a simples trossos de carn al servei del seu plaer.
Ens diuen que “no hem provat una bona polla” en rebutjar-los, no només
invisibilitzant a les nostres germanes trans perpetuant el mite que aquelles
dones que estem amb dones ho estem per mal cardades” i que és alguna
cosa que es pot “corregir” amb la penetració d’un home cis.
Ens responen amb el silenci en les consultes ginecològiques, que no
preveuen una sexualitat atre dones amb vagina i no ens proveeixen la
informació bàsica necessaia per a tenir un sexe segur en aquests casos.
Tampoc existeixen metodes de protecció veritablement efectius i pensats
per a aquest cas/amb el risc que implica per a nosaltres
Alguns sectors reaccionaris neguen que ens puguin atreure dones trans,
reduint-se als sous genitals quan son dones i per tant, si, també poden ser
lesbianes.
La invisibilització no és solament el silenci, té múltiples cares, les
que hem descrit i moltes més. Aquesta, al costat de la violència
estructural que sofrim, són conseqüència directa del sistema de
classes des del seu sorgiment. Va ser llavors quan les dones passem
de ser considerades iguals a ser considerades un mitjà per a obtenir
descendència amb la implantació de la família nuclear i la
monogàmia, assegurant l’herència de pares a fills dels mitjans de
producció. D’aquesta forma, per primera vegada la sexualitat es va
controlar i es va estructurar al voltant d’un sistema economic. La
sexualitat de les dones va ser doblegada a les necessitats
reproductives de la família i castigada si se sortia de les cadenes de
la família nuclear i l’heterosexualitat imposada.
No obstant això, malgrat tota la persecució i violència sofertes, segle
a segle hem continuat reunint-nos, protegint-nos, teixint xarxes i
lluitant. Som hereves d’aquelles “llibreteres que es reunien en el
Paral lel, de les bolleres que també van sortir a manifestar-se en el
77, de les quals històricament han treballat en el moviment feminista
i de les quals van lluitar dia a dia dins del moviment LGBTI.
Aquesta herència, les nostres condicions materials i la violència que
sofrim han generat un potencial revolucionari inqüestionable.
Es per totes les que han estat, són i seran que hem de prendre aquest
potencial i treballar dia a dia pel nostre alliberament i per a trencar
amb el sistema de classes,
31M // Trans i precària, crema la gàbia!
Avui 31 de març, Diada per la Visibilitat Trans, des de la Crida LGBTI posem sobre la taula algunes qüestions urgents que precaritzen el nostre dia a dia i que ens neguen la possibilitat de viure una vida digna.
Volem visibilitzar la situació que vivim les persones trans, les violències que experimentem dia a dia i la misèria a la qual se’ns condemna. Assenyalem la hipocresia de les institucions i els partits polítics, que prenen postures “pro-diversitat” i es renten la cara amb la nostra lluita amb finalitats electoralistes, tot mostrant-se “tolerants” mentre d’altra banda es renten les mans davant els assassinats trànsfobs, s’omplen la boca amb lleis d’igualtat que mai no arriben i tanquen els ulls davant la preocupant taxa d’atur de la població trans, que supera el 80% a l’estat espanyol. Aquest fet ens condemna haver d’agafar sovint feines precàries i sense possibilitat de cotitzar per tal de poder sobreviure.
Malgrat els avenços, gran part de la població i de les institucions continuen patologitzant-nos i negant-nos el dret a la nostra identitat i al nostre propi cos dificultant els processos legals de canvi de nom i de gènere quan no ens adeqüem als estàndards binaris i heteronormatius. Visibilitzem que la qüestió del passing és una imposició social i del sistema dirigida a assimilar-nos als models normatius, fer-nos encaixar dins el marc del sistema i ser acceptades dins la normalitat per poder ser explotades pel capitalisme.
Assenyalem també el discurs ultradretà i neofeixista que en nom de la “igualtat” i la “llibertat” ens posa en el seu punt de mira, tot negant la nostra existència en nom de la biologia i la família tradicional característica del patriarcat i del sistema de classes. Per altra banda assenyalem també la ideologia reaccionària que s’ha filtrat dins dels moviments pretesament anticapitalistes i feministes i que ataca les dones trans.
No volem ser absorbides pel capitalisme, no ens volem agenollar davant el sistema patriarcal, no volem ser un objecte de consum més ni haver d’assimilar-nos als models establerts. No és una mera qüestió de diversitat. Les persones trans som l’esquerda que desmunta el discurs que naturalitza el sistema de gènere i la família nuclear. Sabem que l’emancipació de les persones trans només es podrà donar amb l’emancipació de la classe treballadora i amb l’enderrocament del sistema de classes!