Davant la situació de confinament, moltes persones LGBTI estan obligades a viure en entorns hostils i es poden agreujar els problemes d’LGBTI-fòbia. Per això, exigim al govern de la Generalitat:
Visibilitzar i actualitzar la informació de les eines de prevenció de violències LGBTI-fòbiques i d’assessorament i suport emocional i jurídic per a persones LGBTI
Difondre i visibilitzar els serveis LGBTI actius i les formes de contactar-hi, fent èmfasi en l’alumnat i les persones grans
Garantir l’atenció telefònica i per missatgeria en tots els SAI (actualment només n’hi ha sis de 72)
Garantir l’anonimat dels contactes amb els serveis d’atenció i de denúncia
Garantir formacions específiques a l’alumnat i professorat, així com continguts formatius sobre les realitats LGBTI als mitjans de comunicació públics.
Seguiment acurat dels casos de potencial LGBTI-fòbia que s’haguessin detectat des de l’àmbit educatiu o els serveis de joventut, i que puguin agreujar-se amb el confinament (art. 6 11/2014)
Amb motiu de la Diada Mundial de la Lluita contra el VIH-Sida recuperem el vídeo amb l’entrevista amb Joan Tallada, membre d’Act Up Barcelona, i titulat “Act Up Barcelona. La lluita al carrer contra el VIH”.
El 1987 va nàixer Act Up a Nova York. D’inspiració llibertària el grup “va plantejar un nou model d’activisme basat en l’acció directa per a consciènciar sorbe l’epidèmia del VIH/sida i per fer visibles les persones que el patien”. La inacció de les institucions de salut pública i l’escassa influència social i política dels col·lectius més afectats els va fer donar el pas a un moviment més actiu i amb voluntat d’influir en l’opinió pública, els governs i les farmacèutiques.
“L’acció directa anava encaminada a aconseguir un marc legislatiu favorable i promoure la investigació científica i l’atenció als malalts fins a assolir la fi de l’epidèmia. L’organització va suposar a Barcelona i internacionalment un trencament amb el model de moviment del VIH-Sida que havia tingut un caire més assistencialista i focalitzat amb la prevenció.
Un any després de la seua fundació, ja hi havia altres grups Act Up en moltes altres ciutats d’EUA i uns anys més tard també es van crear grups a ciutats europees”, entre les quals destaca París, encara activa, i Barcelona entre 1989 i 1996.
Una trentena de col·lectius LGBTI d’arreu de l’estat espanyol i de països com Itàlia, Eslovènia, Suècia, Anglaterra o els Estats Units publiquen un manifest que expressa el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem espanyol i crida a la mobilització permanent mitjançant la desobediència civil i l’acció directa. Les organitzacions signants consideren que aquestes eines són les que ha utilitzat el moviment LGBTI al llarg de la història per guanyar drets i que la sentència afecta els drets fonamentals en conjunt, també els del col·lectiu.
El manifest ha estat impulsat per diversos grups LGBTI dels Països Catalans, que han fet una crida a la solidaritat internacional per situar el conflicte català a l’agenda del moviment d’alliberament sexual i de gènere. Els col·lectius impulsors consideren que l’alliberament nacional i els drets LGBTI han de ser indestriables i que la situació d’excepcionalitat no se superarà mentre no es compleixin les seves tres demandes: retirada de les forces d’ocupació, alliberament de les preses polítiques i procés constituent cap a una república lliure d’LGBTI-fòbia.
Adjuntem el manifest en 10 llengües i el llistat de signants. Està també disponible a lgbtiwithcatalonia.ml
No estem confoses: per què hem de decidir? El nostre desig existeix, les bisexuals existim, i no demanarem perdó ni permís. Seguirem lluitant per construir en llibertat les nostres relacions afectives i sexuals. Colze a colze, amb la resta de companyes, per construir una societat lliure de totes les formes d’LGBTI-fòbia.
El passat 28 de juny vam ocupar la seu d’ Esquerra Republicana de Catalunya fer visibles les nostres reivindicacions al conseller Chakir el Homrani. A diferència de fa dos anys, quan no ens van escoltar, aquest cop vam concretar una reunió del dijous passat 11 de juliol.
Finalment, la reunió de dijous passat es va retardar fins a una hora i mitja i el conseller ens ha plantat. En el seu lloc s’han presentat Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, i Òscar Riu, cap de gabinet del conseller, i han ofert una altra reunió amb Mireia Mata, directora general d’Igualtat, per a una propera data indeterminada.
Les seves línies vermelles han estat #CessamentJiménezGusi i el suport del Govern de Catalunya i Esquerra Reublicana de Catalunya al Pride Barcelona. Seguim considerant inadmissible el logo del Govern al costat dels de Level, Airbnb o Merlin Properties.
Pel que fa a la resta de reivindicacions de mínims que proposem materialitzar en el curt termini per a garantir una vida digna per al col·lectiu #LGBTI, han mostrat una bona voluntat políticament correcta, però cap compromís sobre dates o accions concretes.
El règim sancionador, que s’hauria d’haver aprovat fa quatre anys, està aturat, segons diuen, per problemes jurídics, i ens insten a buscar nosaltres un advocat que ho pugui desencallar.
Pel que fa al transport públic, s’han limitat a afirmar que un protocol és una cosa molt complexa, que no hi ha gaires treballadors públics sobre els quals incidir i s’han vantat que van retolar un tren amb els colors de l’arc de sant martí.
En matèria de feina, han recordat que han generat al Servei d’Ocupació de Catalunya la figura del referent per a dones que han patit violència masclista i que això ja assisteix una part de les persones LGBTI, i que esperen crear aviat un referent LGBTI. Ha estat el més proper a una concreció.
En relació a la contractació pública, han defensat la #LleiAragonès i la Llei de Concertació i hi han passat de puntetes, sense cap referència a l’ocupabilitat d’LGBTI.
Finalment, tot i que sabien que educació i habitatge eren dos dels cinc temes que volien tocar, deien no saber gaire de la realitat d’aquests àmbits, han canviat de tema i ens han adreçat a altres òrgans perquè fem consultes.
Seguirem atentes a les poques actuacions que han anunciat, en farem un seguiment i continuarem amb la nostra tasca de protesta, reivindicació i pressió al carrer.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
