Autor: Crida LGBTI

Publicat a

Ekai, víctima d’un sistema social transfòbic que mata

No és un suicidi és un assassinat

El passat 16 de febrer, ens va deixar Ekai, un noi trans de 16 anys que vivia a Ondarroa, Bizkaia. Diversos mitjans ens expliquen la tràgica història d’un noi que per les llargues cues d’espera no ha pogut començar l’hormonació. Ens expliquen que el jove era tímid i introvertit i que al final no havia aguantat més, que es va donar per vençut. Des de la Crida volem denunciar la violència que s’invisibilitza darrere del suicidi d’Ekai que va ser víctima de la pressió social transfòbica que li generava la necessitat d’hormonar-se per a encaixar en un sistema cisheteropatriarcal binari per esdevenir home o dona cisgènere.

Molts discursos socials, mediàtics, educatius, de salut pública i polítics generen aquesta pressió social excloent que oprimeix les persones trans i no deixa espai per que cerquen el seu propi camí. Exigim a la premsa que deixe de dir que el motiu principal de la mort d’Ekai ha estat no haver pogut començar l’hormonació a temps i que deixi de tractar el cas com un succés i un fet morbós.

Les persones trans no necessiten hormonar-se per ser-ho i per això reclamem que els mitjans visibilitzen la diversitat de vivències trans i la violència que exerceix el sistema cisheteropatriarcal perque segueixin la norma. La transfòbia ha mutat a una forma més subtil i indirecta en la que formalment sembla que hi ha major acceptació sempre i quan es compleixin els cànons d’homes i dones cisgènere, per a la qual cosa molts pressuposen que la finalitat última de les persones trans és hormonar-se.

Educació i transfòbia

L’educació té un paper clau en el canvi social per generar societats lliures d’opressions. Per això reclamem a les institucions l’aplicació de polítiques de protecció de menors LGTBI i contra la transfòbia i l’homofòbia tan a l’ensenyament com als mitjans de comunicació. I denunciem públicament que campanyes i accions transfòbiques com les que va protagontizar Hatze Oir amb el seu bus són d’una enorme violència cap als adolescents trans i els genera una gran pressió social per haver d’encaixar en un model binarista. Les institucions s’han d’implicar més enllà de simples declaracions d’intencions i de donar suport a les iniciatives del capitalisme rosa, i retirar el finançament a aquest tipus d’associacions que generen opressió.

Des de la Crida mostrem el nostre condol a la família i a les persones que rodejaven a Ekai. És per evitar més morts com la seva, a causa de violències invisibles per la majoria de la societat, que seguim lluitant, que seguim apostant per un món lliure on la diversitat afectivo-sexual, familiar i de gènere sigui un valor i no un motiu d’exclusió. I que per ell i per la resta de víctimes apostem i seguim endavant per aconseguir la societat que volem.

Publicat a

Per un esport lliure d’LGBTI-fòbia i masclisme

Cada 19 de febrer recordem Justin Fashanu, el primer futbolista professional en sortir de l’armari l’any 1990. La pressió a què el van sotmetre els anys següents va acabar portant-lo a suïcidar-se. Han passat molts anys, però encara ara, quants jugadors o jugadores d’esport d’elit coneixes que s’hagin declarat obertament lesbianes, homosexuals, bisexuals? Quantes persones trans coneixes que juguin en equips professionals?

L’esport professional és un referent social i cultural de primer ordre que no només reprodueix les relacions i rols socials d’un sistema cisheteropatriarcal i capitalista sinó que les reforça. Especialment el futbol al nostre país genera un model d’èxit classista que contribueix a legitimar les desigualtats socials,amb jugadors que cobren milions d’euros i que són ídols de grans sectors de la societat als quals transmeten valors individualistes i d’acumulació de la riquesa.

L’esport professional fa entrar amb força un discurs pel qual l’esport representa la suposada fortalesa i èxit de la masculinitat hegemònica: cisgènere i heterosexual. Exclou a totes aquelles persones que el cisheteropatriacat considera més febles o, senzillament, diferents.

És un espai on es legitimen de forma directa o indirecta les violències dels grups d’ultres i violents, amb connexions amb el feixisme, i que redunda en el reforç de paper opressor del “mascle” al sistema. És per a molts grups d’extrema dreta un espai i excusa de socialització on es reprodueixen conductes violentes i on els masclistes generen xarxa pròpia i espai de legitimació.

L’esport, a més, educa en els valors del cisheteropatriarcat a la societat i als adolescents: tan a l’esport de professional com el de base -el que s’ensenya a escoles de primària o secundària- com el dels equips professionals o semiprofessionals. És escola, des de ben petits i amb referents propers, dels valors de la masculinitat més tòxica que exclou, discrimina i oprimeix a la dissidència afectivo-sexual, familiar i de gènere.

Malgrat la lluita del moviment LGBTI i feminista, l’esport segueix sent un espai de reproducció del cisheteropatriarcat: tant a nivell simbòlic com a nivell d’esport de base i fins a l’ensenyament on és una activitat més. L’esport femení o l’esport promogut des de col·lectius LGBTI són sistemàticament invisibilitzats pel discurs mediàtic sobre l’esport, però també en el polític i el social i, per tant, no són presents a la vida quotidiana de la gent.

Entitats com Panteres Grogues o Samarucs fan visibles les violències que pateixen les persones LGBTI a l’esport i els proporcionen espais de seguretat. I és que vivim en una societat tan opressora que fa que les persones LGBTI necessitin d’espais propis i segurs perquè no poden participar lliurement de la resta d’espais. Per això reclamem que els esports, pel seu poder de generació de discurs, de valors i de conductes culturals, siguin un espai obert, d’inclusió i diversitat i per tant lliure de masclisme, LGBTI-fòbia i que deixi de ser un espai de reproducció de les mateixes. Volem un esport inclusiu que generi uns valors diferents i que sigui un espai de socialització en la diversitat i en la cooperació. Exigim a les autoritats educatives i esportives, així com a les institucions, que desenvolupin polítiques efectives per agarantir la visibilitat de les persones LGBTI a l’esport.

Tenim un problema com a societat, que hem de reconèixer, afrontar i capgirar col·lectivament. En els darrers dos anys s’han registrat a Catalunya al voltant de 200 agressions i discriminacions LGBTIfòbiques. Fa dos anys, a Rubí, es va suïcidar l’Alan. Aquest passat dijous, a Ondarroa, l’Ekai. Dos nois trans de 16 i 17 anys. Són assassinats socials que reafirmen l’enorme necessitat de seguir lluitant i educant.

Per això hem de seguir treballant decididament entre totes per l’alliberament sexual i de gènere. Des del carrer i les institucions, des de l’educació i el lleure, per part dels i les professionals, de les entitats i de la ciutadania. Fent de l’esport de base, els clubs del poble, les escoles i instituts, agents fonamentals per educar en valors i contra les discriminacions,des de la proximitat i des de les primeres etapes de la vida.

Combatem l’LGBTI-fòbia! A l’esport, als centres educatius, a casa, al poble i a les nostres vides. O juguem totes o punxem la pilota!

Publicat a

De l’1-O al procés constituent: una vaga general transmarikabollobi!

Durant el darrer mes, la Crida LGBTI hem participat activament de la campanya pel referèndum d’autodeterminació de Catalunya. La nostra campanya per l’1 d’Octubre, amb el lema “Un Sí transmarikabollobi”, ha tingut per finalitat incidir en el col·lectiu LGBTI perquè es mobilitzés l’1-O i votés favorablement a la independència del Principat. Davant del Règim del 78 hereu del feixisme, el capitalisme i el cisheteropatriarcat, la nostra aposta és ferma i decidida per la ruptura i l’obertura d’un procés constituent en què el col·lectiu LGBTI també sigui protagonista i guanyi en drets i llibertats.

D’aquesta manera, hem vingut participant de les mobilitzacions de les darreres setmanes editant adhesius i fulls volants, participant d’actes i organitzant paradetes informatives. De la mateixa manera, també vam traslladar la campanya a les xarxes socials LGBTI, creant perfils que hi traslladaven el nostre discurs independentista i anticapitalista i engrescaven els participants a votar Sí. Com a culminació de la campanya, o com a inici de tot, també vam ser als col·legis electorals defensant el dret de vot davant la repressió de l’estat espanyol. En forma d’apoderades, voluntàries i col·laboradores, les nostres militants van estar durant la jornada d’ahir amb els moviments socials i populars per garantir el referèndum.

Com dèiem, però, l’1-O és l’inici de tot. Ens toca seguir defensant els nostres drets com a poble, mobilitzar-nos i engegar un procés constituent de base popular per autodeterminar-nos en tots els sentits. La vaga general de demà impulsada pel sindicalisme alternatiu de la COS, la CGT i la IAC i a la qual s’hi han adherit altres sindicats i organitzacions és la primera cita que tenim en aquest camí. Contra la seva repressió i pels drets i llibertats del col·lectiu LGBTI, ho aturem tot!

Publicat a

Construïm un país de llibertat per a tothom, sense discriminacions trànsfobes

La Diada ha tornat a ser un gran èxit de participació i també de diversitat. La Festa per la Llibertat a Arc de Triomf i la Mostra d’Entitats han reflectit un cop més les diferents cares d’aquesta llibertat amb la presència i participació activa de col·lectius molt diversos i transversals.

Malgrat tot, hem de comunicar un incident lamentable. Una persona transgènere que gaudia dels concerts va patir una agressió trànsfoba. Tres homes la van insultar i atacar físicament amb puntades de peu quan s’acabava la festa. La persona agredida és activista de Crida LGBTI que tenia parada a la Mostra d’Entitats.

Tant Òmnium Cultural com la Crida LGBTI condemnem enèrgicament aquesta agressió. Volem construir un país de llibertat per a tothom, on no hi ha cabuda per cap mena de discriminació. És per això que es prendran les mesures necesàries perquè incidents d’aquest tipus no tornin a passar. Les persones que volen discriminar i agredir no són benvingudes als nostres actes.

Publicat a

Un ‘SÍ’ Transmarikabollobi

El proper 1 d’octubre, el poble de Catalunya estem convocades a exercir el nostre dret d’autodeterminació, i tenim l’oportunitat d’encetar un procés constituent de base realment popular, en què el poble treballador puguem decidir sobre el model econòmic i social i en què el col·lectiu LGBTI tinguem una participació activa i determinant per definir quins són els drets que ha de garantir la nova constitució.

Tenim l’oportunitat de construir una nova república lliure d’LGBTI-fòbia. La república catalana ha de prioritzar la lluita contra l’LGBTI-fòbia, acompanyant el col·lectiu en el nostre apoderament i autoorganització i implementant protocols per generar espais segurs i lliures d’LGBTI-fòbia en tots els àmbits de la societat. Cal una institucionalitat LGBTI per garantir la visibilitat i presència activa i determinant del col·lectiu en els procediments legislatiu i d’elaboració i desenvolupament de polítiques públiques.

Tenim l’oportunitat de superar les divisions imposades pel cisheteropatriarcat i visibilitzar referents positius de totes les opcions i identitats, i molt especialment en àmbits com l’educació o la salut. Per això volem una república que no ens imposi un DNI que ens digui si som homes o dones, que no patologitzi la disfòria de gènere, que no segregui pel sexe-gènere imposat ni en l’àmbit educatiu ni en cap altre i que no forci reassignacions de sexe sota criteris mèdics arbitraris.

Tenim l’oportunitat d’avançar cap a una nova republica que reconegui tots els models de relació, convivència i criança, derogui els privilegis del matrimoni i l’herència i garanteixi plenament els drets reproductius de les lesbianes. Igualment, les persones grans han de tenir garantit el dret d’estimar i follar, així com de participar per combatre la gerontofòbia.

Tenim l’oportunitat d’abandonar el paternalisme perquè siguin les joves mateixes les qui construeixin les seves relacions, de deixar de criminalitzar les treballadores sexuals garantint-les l’autoorganització i la cura per la salut i de crear mecanismes per la prevenció, l’acompanyament, i la no estigmatització de les persones que conviuen o s’infecten amb ITS.

El proper 1 d’octubre, tenim moltes oportunitats. Sabem que la ruptura amb el capitalisme i amb el cisheteropatriarcat queden lluny. Però tenim l’oportunitat de construir la república catalana lliure d’LGBTI-fòbia; l’oportunitat d’avançar cap als Països Catalans socialistes i feministes; i l’oportunitat de fer un Sí inconformista, un Sí rebel, un Sí feminista, un Sí anticapitalista i, sobretot, un Sí transmarikabollobi!

Construïm la república catalana lliure d’LGBTI-fòbia

Avancem cap als Països Catalans socialistes i feministes

Països Catalans, 6 de setembre de 2017