Les dissidències sexuals i de gènere combatem l’auge del feixisme i la infiltració de discursos d’odi en organitzacions dites d’esquerres i feministes.
Per fer-ho n’hem de conèixer els motius:
Aturem el discurs d’odi
17M2021: Va de drets!
Des de 2014 a Catalunya s’han registrat 848 incidents LGBTI-fòbics. Els casos són coneguts: totes hem viscut o hem llegit notícies d’agressions a persones LGBTI al transport públic, totes hem sentit discursos d’odi contra les persones trans, a totes ens han insultat alguna vegada per la nostra opció sexual o per la nostra identitat o expressió de gènere. A això hem d’afegir violències simbòliques i estructurals: la invisibilització, la patologització dels nostres cossos i les nostres identitats, situacions de discriminacions, i, fins i tot, penes de presó o de mort encara a molts països.
Però l’LGBTI-fòbia va molt més enllà. LGBTI-fòbia també és l’exclusió laboral de les persones trans, les feines precàries on no podem ni sortir de l’armari per la por a ser acomiadats, cobrar menys per la mateixa feina o que les tasques de cures que fan majoritàriament dones i persones LGBTI siguin invisibilitzades i no tinguin el reconeixement que es mereixen. LGBTI-fòbia és també la dificultat per accedir a un habitatge digne, no poder emancipar-nos ni decidir amb qui conviure, haver de viure amb persones que no ens respecten perquè no et pots pagar un lloguer i, si ho aconseguim, tenir més possibilitats de patir un desnonament. LGBTI-fòbia és que en plena pandèmia i durant molts mesos l’atenció a la salut sexual s’hagi retallat a Catalunya, no poder transitar ni avortar a tot el territori, que l’atenció a la salut mental no sigui universal i gratuïta per a tota la població o el desproveïment cíclic d’hormones que les dones trans patim a les farmàcies cada poc temps. I evidentment, LGBTI-fòbia és la llei d’estrangeria, la persecució de totes les companyes migrades, la denegació del dret d’asil i refugi i l’existència de Centres d’internament de persones estrangeres.
Aquesta pandèmia està provocant una crisi social i econòmica devastadora per al conjunt de la classe treballadora. Però aquesta vegada, no cedirem ni un mil·límetre, no pagarem aquesta crisi amb els nostres drets. Fa un any just sortíem d’un confinament molt dur i vam dir que teníem història, però sobretot, que teníem futur. Un any després tenim clar que aquest futur va de drets i que construirem una societat sense LGBTI-fòbia, patriarcat ni capital. Per això exigim:
- L’aprovació immediata d’una llei trans despatologitzadora i que reconegui els drets laborals, de salut i d’educació de totes les persones trans.
- L’ampliació del servei Trànsit i dels serveis de detecció ràpida d’ITS i que es garanteixi el dret a l’avortament i a la salut mental a tot el territori.
- La derogació de les reformes laborals, la implementació d’una Renda Bàsica Universal i la reducció de la jornada laboral.
- La derogació de la llei d’estrangeria, el tancament de tots els CIE, que es garanteixi el dret d’asil i refugi i la fi de la persecució a les persones migrades i racialitzades.
- La fi dels desnonaments, la creació d’un parc públic d’habitatge social i la regulació dels preus del lloguer per garantir el dret a l’habitatge.
Això va de drets. No cedirem. Contra el cisheteropatriarcat i el capitalisme, cridem la nit!
Set mesures bàsiques durant el confinament
Davant la situació de confinament, moltes persones LGBTI estan obligades a viure en entorns hostils i es poden agreujar els problemes d’LGBTI-fòbia. Per això, exigim al govern de la Generalitat:
- Visibilitzar i actualitzar la informació de les eines de prevenció de violències LGBTI-fòbiques i d’assessorament i suport emocional i jurídic per a persones LGBTI
- Difondre i visibilitzar els serveis LGBTI actius i les formes de contactar-hi, fent èmfasi en l’alumnat i les persones grans
- Garantir l’atenció telefònica i per missatgeria en tots els SAI (actualment només n’hi ha sis de 72)
- Garantir l’anonimat dels contactes amb els serveis d’atenció i de denúncia
- Garantir formacions específiques a l’alumnat i professorat, així com continguts formatius sobre les realitats LGBTI als mitjans de comunicació públics.
- Seguiment acurat dels casos de potencial LGBTI-fòbia que s’haguessin detectat des de l’àmbit educatiu o els serveis de joventut, i que puguin agreujar-se amb el confinament (art. 6 11/2014)
- Telèfon únic d’atenció 24h a persones LGBTI
Reunió amb el govern de la Generalitat
El passat 28 de juny vam ocupar la seu d’ Esquerra Republicana de Catalunya fer visibles les nostres reivindicacions al conseller Chakir el Homrani. A diferència de fa dos anys, quan no ens van escoltar, aquest cop vam concretar una reunió del dijous passat 11 de juliol.
Finalment, la reunió de dijous passat es va retardar fins a una hora i mitja i el conseller ens ha plantat. En el seu lloc s’han presentat Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, i Òscar Riu, cap de gabinet del conseller, i han ofert una altra reunió amb Mireia Mata, directora general d’Igualtat, per a una propera data indeterminada.
Les seves línies vermelles han estat #CessamentJiménezGusi i el suport del Govern de Catalunya i Esquerra Reublicana de Catalunya al Pride Barcelona. Seguim considerant inadmissible el logo del Govern al costat dels de Level, Airbnb o Merlin Properties.
Pel que fa a la resta de reivindicacions de mínims que proposem materialitzar en el curt termini per a garantir una vida digna per al col·lectiu #LGBTI, han mostrat una bona voluntat políticament correcta, però cap compromís sobre dates o accions concretes.
El règim sancionador, que s’hauria d’haver aprovat fa quatre anys, està aturat, segons diuen, per problemes jurídics, i ens insten a buscar nosaltres un advocat que ho pugui desencallar.
Pel que fa al transport públic, s’han limitat a afirmar que un protocol és una cosa molt complexa, que no hi ha gaires treballadors públics sobre els quals incidir i s’han vantat que van retolar un tren amb els colors de l’arc de sant martí.
En matèria de feina, han recordat que han generat al Servei d’Ocupació de Catalunya la figura del referent per a dones que han patit violència masclista i que això ja assisteix una part de les persones LGBTI, i que esperen crear aviat un referent LGBTI. Ha estat el més proper a una concreció.
En relació a la contractació pública, han defensat la #LleiAragonès i la Llei de Concertació i hi han passat de puntetes, sense cap referència a l’ocupabilitat d’LGBTI.
Finalment, tot i que sabien que educació i habitatge eren dos dels cinc temes que volien tocar, deien no saber gaire de la realitat d’aquests àmbits, han canviat de tema i ens han adreçat a altres òrgans perquè fem consultes.
Seguirem atentes a les poques actuacions que han anunciat, en farem un seguiment i continuarem amb la nostra tasca de protesta, reivindicació i pressió al carrer.
Traiem les urpes!
- Alliberem-nos del capitalisme que ens explota. Ni LGBTI-fòbia a la feina ni empresaris vestits de rosa!
- Som i existim a tot arreu, prou invisibilització! No volem un barri, volem el món sencer!
- El sistema de salut i l’Església ens patologitzen. Acabem amb la serofòbia, les retallades, la transfòbia i les teràpies homòfobes. La nostra ploma no té cura!
- Exigim que s’apliqui la Llei 11/14 contra l’LGBTI-fòbia. Calen protocols, formacions i referents positius. Expulsem el patriarcat de les aules!
- No cedim ni un sol espai al feixisme. Les dones, les migrades, les trans i desviades plantem cara. Contra el seu odi, traiem les urpes!
- Els carrers són i seran sempre nostres. Volem mostrar-nos tal com som a tots els barris i a tots els pobles. Cridem la nit: cap agressió sense resposta!