Etiqueta: LGBTI-fòbia

La Diada ha tornat a ser un gran èxit de participació i també de diversitat. La Festa per la Llibertat a Arc de Triomf i la Mostra d’Entitats han reflectit un cop més les diferents cares d’aquesta llibertat amb la presència i participació activa de col·lectius molt diversos i transversals.

Malgrat tot, hem de comunicar un incident lamentable. Una persona transgènere que gaudia dels concerts va patir una agressió trànsfoba. Tres homes la van insultar i atacar físicament amb puntades de peu quan s’acabava la festa. La persona agredida és activista de Crida LGBTI que tenia parada a la Mostra d’Entitats.

Tant Òmnium Cultural com la Crida LGBTI condemnem enèrgicament aquesta agressió. Volem construir un país de llibertat per a tothom, on no hi ha cabuda per cap mena de discriminació. És per això que es prendran les mesures necesàries perquè incidents d’aquest tipus no tornin a passar. Les persones que volen discriminar i agredir no són benvingudes als nostres actes.

El passat dimecres 21 de juny, una parella gai va patir una agressió verbal amb amenaces d’agressió física al fer-se un petó a l’entrada del metro d’Urquinaona a l’alçada del carrer Bruc. Dos homes van començar a cridar “maricones”, apropant-se a la parella amb insults i de forma molt agressiva i violenta. Les amenaces d’agressió física es van concretar amb la frase “os meteremos de ostias” i van intentar denigrar-los amb afirmacions masclistes i homofòbiques com ara que per ells “eren com a noies”. La situació va durar diversos minuts, fins que els agressors van marxar.

La parella, que són membres de la Crida LGBTI, van poder fer una foto dels agressors i presentaran aquesta mateixa setmana una denúncia contra ambdós a l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), una iniciativa del propi moviment LGTBI, per que s’apliqui la llei 11/2014 contra l’LGBTI-fòbia. Des de la Crida pensem fermament que cal denunciar aquestes agressions que passen cada dia a les nostres viles i barris i sovint queden invisibilitzades.

Des de la Crida denunciem que des de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (LGBTI) de la Generalitat de Catalunya arxiven sistemàticament les denúncies per LGBTI-fòbia. A través d’aquest comunicat demanem el suport de tots els col·lectius per tal de visibilitzar que l’odi per raó d’opció sexual i de gènere a la nostra societat encara és molt patent i fer denúncia pública que malauradament no disposem d’una eina potent per combatre-la més enllà d’una llei que és paper mullat. No es pot dir a les persones LGBTI que davant una agressió l’única via possible és acudir a les institucions i les forces policials, quan la pràctica demostra que estan al servei del cisheteropatriarcat i exerceixen el seu poder contra nosaltres.

Considerem que les institucions s’inhibeixen de la lluita contra la violència LGTBI-fòbica i creiem que cal una resposta col·lectiva per part de les persones LGBTI davant d’aquest tipus d’agressions diàries, perquè moltes vegades ens toca defensar-nos soles. Aquest nou atac homòfob ens convida a organitzar-nos, a aprendre estratègies d’autodefensa i no permetre que aquest tipus de situacions quedin impunes.

Des de la Crida ens posicionem sense por davant els masclistes i els LGBTI-fòbs de diferents cares i seguirem responent. Animem a la resta de companyes a visibilitzar qualsevol agressió i apostem pel suport mutu i una resposta activa des de l’autogestió de la nostra defensa i protecció. Rebutgem un sistema cisheteropatriarcal que fomenta/permet que cada dia s’exerceix violència contra les nostres persones, i reserva a certs cossos la legtimitat per exercir-la.

MAI MÉS SILENCIADES. LES VOSTRES FÒBIES NO ENS FAN CAP POR.

NI VÍCTIMES NI INVISIBLES, CRIDEM A L’AUTODEFENSA COMBATIVA.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA. ORGANITZEM-NOS!

El 17 de Maig, Diada contra la LGBTI-fòbia, commemorem enguany el 27è aniversari de l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut. Si bé ho podem considerar una victòria, encara avui queda molt per fer i hem de sortir als carrers per combatre la patologització a la qual bona part del col·lectiu LGBTI resta encara sotmesa, tant per part de la societat com per part de les institucions mèdiques oficials.

La cisheteronormativitat imperant arreu també determina encara la comunitat científica, que titlla de malaltes o anòmales les persones trans i intersex després d’anys de lluita. Quan la vida ens demostra que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, la medicina patriarcal s’esforça a amagar-nos, maquillar-nos i reprimir-nos, amb “tractaments”, hormonació obligatòria i arribant fins i tot a mutilar-nos per fer-nos quadrar en els seus esquemes immobilistes, arrogants i reaccionaris. Aquesta estretor de mires s’escola també en el sistema educatiu, ja sigui públic o privat, en el qual totes ens formem i on som forçades a amagar-nos o a patir la violència en les seves expressions més crues.

D’aquesta violència en els àmbits mèdic i escolar tampoc no n’escapem les lesbianes, sotmeses a un sistema sanitari lesbòfob i a la perpetuació dels models de família tradicional tutelats per homes, com tampoc les bisexuals, les pansexuals i les que estimem i desitgem des d’altres perspectives no monosexuals, titllades per la psicologia patriarcal i bifòbica d’immadures, confuses o equivocades per obligar-nos a acceptar la seva visió binarista i monosexista del món.

No és menys injust el tracte que patim les persones seropositives, permanentment jutjades, culpabilitzades i criminalitzades per un sistema que ens tracta com a simples números, que ens medicalitza i que deixa de banda la necessitat d’empoderament i la cohesió social com a pilar fonamental de la nostra salut.

Alhora, si parlem de violència LGBTI-fòbica, no podem oblidar fer-ho des d’una clara perspectiva de classe. Les bolleres, trans, bi, marikes i intersex de classe treballadora patim les agressions per raó d’opció sexual o identitat de gènere d’una manera molt més profunda, i hi hem d’afegir una realitat de sous precaris o inexistents i d’exclusió dels drets més bàsics com l’educació, amb taxes abusives i privatitzacions, o l’habitatge, on impera el mercat i la propietat privada. Als nostres barris i al nostre entorn patim, a més de la cruesa del patriarcat, els efectes més durs del capitalisme.

Per això, a més d’organitzar-nos com a LGBTI per combatre el cisheteropatriarcat, ens organitzem en els moviments populars per combatre el capitalisme.  Així mateix, com classes populars lluitarem perquè el col.lectiu LGBTI participi de l’enderrocament del capitalisme i en pro de la construcció d’uns PPCC socialistes i feministes.

Moltes de nosaltres hem contribuït a construir el que sovint anomenem espais de llibertat, des d’on generem consciència de classe i comencem a construir un altre món. La realitat, però, és que en aquests espais tan nostres també patim violència. El cisheteropatriarcat ens afecta a totes des que naixem i la LGBTI-fòbia també incideix en els moviments socials i els espais anticapitalistes.

Als nostres casals i ateneus, des d’on generem una altra cultura i noves formes de consum, també hi ha agressions. A les nostres manifestacions tan combatives i als nostres espais de festa alternatius, també patim opressions. Als grups de dones on defugim el masclisme present també al moviment LGBTI, hi ha igualment lesbofòbia. A les assemblees de joves i organitzacions juvenils des d’on combatem l’adultisme i el paternalisme, la violència LGBTI-fòbica és també una realitat. Des dels sindicats fins les assemblees de barri, passant per cooperatives i assemblees d’estudiants cal que comencem a combatre també, entre companyes, les conseqüències més directes del patriarcat que patim en el nostre dia a dia.

Dins del moviment LGBTI ens hem d’organitzar com a dones, com a trans, com a joves, com a classe treballadora perquè també aquí existeixen el masclisme, el cissexisme, l’adultisme o el classisme. Però és hora que com a col·lectiu LGBTI prenguem consciència de la nostra realitat i que optem per socialitzar-la en una lluita col·lectiva. Cal que davant de qualsevol agressió, ens reafirmem com a subjecte per empoderar-nos i, colze a colze, tornar cada cop del patriarcat. Perquè ens volen desunides i dividides, hem de donar-nos la mà i, des del reconeixement mutu i la posada en valor de la diversitat, unir-nos i organitzar-nos.

Perquè juntes som més fortes, avui fem nostra la nit. Perquè no estem disposades a continuar rebent el vostre odi, no permetrem ni un sol insult més, ni una sola vexació, cap més amenaça.

Contra qualsevol agressió, organització! Combatem l’LGBTI-fòbia!

Debido a la repercusión que esta teniendo el tweet de la agresión, a las muestras de apoyo y a las amenazas he decidido aclarar los hechos ocurridos esa noche.

Yo estaba en el distrito de Sants – Montjuïc, cerca de la fuente de Montjuïc. No voy a hacer público el sitio en concreto por respetar mi intimidad y la de las cinco personas mas que estaban allí en el momento de la agresión.

Desde fuera, para quien mirase, podía identificar que éramos gays, ya que se podían ver muestras de amor entre hombres y eso para ellos es de maricas. Todo iba bien hasta que entró el agresor a nuestro espacio al grito de “maricones de mierda”, en ese momento cuatro hombres escaparon corriendo y a mí me arrinconó, dándome un puñetazo en la mandíbula seguido de otro más en la ceja, tres más en la boca, me arrancó una dilatación de una hostia, y pequeños golpes de menos importancia, mientras gritaba “Maricones fuera” “Putos maricones”.
El otro hombre que quedaba allí, que se había alejado pero no se había ido, gritó que parara la agresión, y aproveché que el agresor estaba mirando de dónde venía ésa voz para escapar del espacio.

Una vez salí de allí fui a plaza España para coger un Bus Nit y poder ir a un espacio seguro, ya que llevaba toda la noche sin batería en el móvil y no podía llamar.

Cuando estuve más tranquilo pude ir al hospital a hacerme las curas ya que sangraba constantemente y era imposible parar la hemorragia sin material hospitalario, me hicieron las curas pertinentes y un informe por si quería denunciar.

Dicho esto quiero decir algo más:

• La agresión es homófoba, en ningún momento he dicho que haya sido un nazi porque no me dió tiempo de saberlo y no lo pude identificar como tal. Fue una agresión homófoba al grito de maricones de mierda, putos maricones, maricones fuera.Quiero dar importancia a este tema y no desviarlo porque los homófobos los tenemos como compañeros de trabajo, vecinos, compañeros de piso, dependientes de las tiendas donde vamos a comprar o a las que vamos a reciclar, en las instituciones, en el metro, en los espacios de ocio y festivos, en el sistema sanitario, en los centros sociales y hasta dentro de nuestras familias. Demos la importancia que tiene y no desviemos la atención
• No quiero que se use la imagen de la agresión para ningún partido político ni ninguna fundación privada. No milito en ningún partido político ni pienso hacerlo. Los partidos sois cómplices de esto, cada vez que lo invisibilizais sois cómplices, y cada vez que utilizáis estrategias políticas para ganar votos pero sin buscar soluciones reales también. No contéis conmigo.
• Se ha inventado, manipulado y juzgado el tweet que escribí al sufrir la agresión. Nadie me ha pegado con las llaves, ni ha sido una macropaliza, ni ha sido un grupo de gente, el agresor era uno sólo.
• He recibido amenazas, comentarios despectivos y demás que no voy a contestar por no dar visibilidad a este tipo de escoria.

Para acabar solo me queda decir que muchas gracias a las que me habéis apoyado y mostrado vuestro soporte, no es fácil gestionar la rabia y el estrés después de vivir una situación así y perdón si no he contestado algún mensaje. Gracias de todo corazón y esperemos que juntas podamos acabar con todas las agresiones, desde los barrios y desde la calle.

@XaviTallon