Avui, 31 de Març, Jornada Internacional per la Visibilitat Trans, ens trobem davant d’un context de gran crisi i de regressió de drets que ens afecta especialment a les persones trans. Un context en què els discursos transexcloents prenen cada cop més espai en l’esfera pública i en què les agressions transfòbiques es tornen més freqüents. Això ens obliga a continuar reivindicant els nostres drets i a defensar més que mai les nostres vides!
Les persones trans sempre hem estat un dels col·lectius més vulnerables de la classe treballadora. La precarització i l’explotació a què el sistema capitalista ens aboca a totes s’aguditza notablement en el nostre cas. Els prejudicis i la discriminació fan que sigui molt complicat que puguem entrar al mercat laboral o que puguem mantenir els nostres llocs de feina, com demostra l’alarmant taxa de persones trans que es troben a l’atur, que s’enfila fins al 80%. A més, sense una feina estable, ens és molt difícil poder accedir a un habitatge digne. Si som joves, la nostra situació i el fet que l’habitatge segueixi sense ser un dret efectiu ens impossibilita a moltes independitzar-nos. A les nostres companyes trans migrades se’ls priva dels drets més bàsics amb la llei d’estrangeria. Tot això ens aboca a situacions de violències.
Aquesta pandèmia està provocant una crisi social i econòmica devastadora per al conjunt de la classe obrera, i és per aquesta raó que no podem cedir ni un mil·límetre en la defensa i la reivindicació dels nostres drets. És imprescindible exigir d’una vegada la regulació dels lloguers i la fi dels desnonaments per a garantir el dret a l’habitatge per a tothom. Defensarem les lleis i regulacions que ens protegeixen, com la 24/2015, costi el que costi! Alhora, exigim també la implementació d’una Renda Bàsica Universal que ens asseguri unes mínimes condicions de vida i la derogació de la Llei d’Estrangeria perquè a les nostres companyes migrades també se’ls pugui reconèixer el seu nom i el seu gènere, com qualsevol altra ciutadana. Per les nostres companyes trans migrades i refugiades, obrim fronteres! Ja n’hi ha prou de misèria! Volem pa, sostre i treball per a totes!
També hem de parlar de salut. Cal parlar també de la transfòbia diària que rebem per tots costats, de l’estrès derivat de la gran quantitat de burocràcia que hem d’assumir o de la cisnormativitat que ens obliga a haver de justificar la nostra existència contínuament, i dels resultats que això acaba tenint sobre la nostra salut mental. Quan parlem de salut trans, cal també parlar de cossos trans en la seua gran diversitat. Cal parlar del servei català de Trànsit, i de la necessitat de descentralitzar-lo perquè tots els territoris hi puguin tindre accés en les mateixes condicions. Cal parlar dels nostres trànsits i de, per exemple, els continus desproveïments al mercat que actualment està havent de les hormones que prenem. Cal enfortir el sistema sanitari públic en el seu conjunt perquè puguem rebre un servei de qualitat, i que les nostres necessitats específiques i els nostres drets es tinguin en compte d’una vegada!
En aquests darrers mesos, hem vist el retorn d’HazteOír, l’auge dels discursos feixistes per part de Vox i transexcloents al PSOE o l’embat d’alguns sectors que s’emparen en el feminisme per atacar els nostres drets. La lluita trans és una lluita feminista, som lluites germanes! Us demanem que lluitem plegades. Necessitem desenvolupar una legislació que protegeixi els nostres drets i les nostres vides. Les persones trans sempre hem estat a primera línia de lluita, i ja és hora que se’ns ho reconegui i que s’atengui a la nostra situació. Exigim al PSOE que abandoni el camí de la transfòbia i que compleixi els seus acords. Exigim al partit socialista i a la seva ministra Carmen Calvo que deixi de bloquejar institucionalment la Llei Trans i que sigui aprovada amb urgència. Que us quedi ben clara una cosa: combatrem la vostra transfòbia amb totes les nostres forces. Continuarem reivindicant els nostres drets i no cedirem ni un mil·límetre!
Perquè la nostra és una història de lluita i de resistència front una societat que sempre ens ha volgut marginades i que ens ha foragitat de l’espai públic. Les persones trans sempre hem estat aquí, i continuarem sent-hi: continuarem lluitant i defensant els nostres drets i no ens deixarem trepitjar per ningú. Persones trans, persones no binàries i la resta del col·lectiu LGBTI avui i cada dia, defensarem els nostres drets. Cridem ben fort que som trans i que tenim dignitat i drets. Per unes vides dignes, visibilitzem-nos, reivindiquem-nos! Perquè els nostres drets ni es debaten ni es negocien: ES DEFENSEN
