Un any més ens trobem al carrer l’11 de Setembre, a la Diada Nacional del Principat de Catalunya, perquè encara sobren raons per seguir lluitant per la llibertat de les nostres identitats i sexualitats en un país que es mobilitza per crear una futura República dels Països Catalans.
En els darrers anys hem viscut avenços en el reconeixement dels nostres drets, en particular amb l’aprovació de la llei contra l’LGBTI-fòbia. Una llei que, amb la seva aprovació, va fer del nostre país un referent. Malgrat això, la deixadesa per part de les institucions fa que el moviment LGBTI hagi de seguir a peu de carrer reclamant i recordant que no n’hi ha prou amb una aprovació: aquest avenç haurà estat en va si el desplegament de la llei no es fa efectiu.
Aquests últims dies hem hagut de ser nosaltres un cop més qui hem sortit en autodefensa arrel d’un nou cas d’homofòbia que ens evoca els fets d’Orlando. Davant d’unes institucions inoperants cal fer palès que el desplegament de la llei contra l’LGBTI-fòbia és una eina essencial per engegar el procés constituent que farà del nostre país una República lliure d’LGBTI-fòbia.
Des de la combativitat LGBTI+ hem de tenir clar que en aquest procés constituent és la oportunitat per incidir i assentar les bases d’una República lliure de patriarcat. En la nova República les classes populars no podem permetre que el capitalisme rosa segueixi mercantilitzant les nostres opcions d’identitat i sexualitat tancant-nos en un sol barri; l’exercici de les nostres sexualitats ha de ser lliure i sense judicis, aquí i arreu.
Des de la Crida LGBTI aquest 11 de Setembre sortim al carrer per deixar enrere un passat autonomista i patriarcal. Som així, estimem com volem i no farem ni un pas enrere en la lluita per l’alliberament sexual i de gènere de les classes populars en uns Països Catalans lliures.