Etiqueta: 28 de Juny

Web amb manifest complet i llistat d’adhesions

Aquest dijous 25 de juny, Daniela Lima i Arnau Nonell han presentat la manifestació en roda de premsa. Han expressat els següents elements:

• Xarxa pel 28J 2020, Crida LGBTI, SinVer i ATC Llibertat convoquem la 44a manifestació per l’alliberament sexual, afectiu i de gènere a Barcelona. Continuem la manifestació històrica que es convoca des de l’any 1977, la primera dels Països Catalans.
• Enguany la manifestació porta el lema “Tenim història, tenim futur: unim els colors de totes les lluites”. Tindrà l’horari i el recorregut habituals: s’ha convocat a les 18.30 i recorrerà plaça Universitat, Pelai, la Rambla, Ferran i plaça Sant Jaume. La manifestació constarà de sis blocs vinculats a lluites socials i d’un acte final.
• No s’han resolt els problemes que planteja el capitalisme neoliberal. Enguany s’agreugen perquè hem de fer front a l’inici d’una crisi econòmica molt dura. Per això des del moviment LGBTI plantegem polítiques socials valentes en set àmbits: habitatge, feina, serveis públics, renda bàsica, ecologisme, antiracisme i autodeterminació. Reclamem que la crisi la pagui l’ibex, no les desviades!
• És el moment d’organitzar-nos col·lectivament, perquè la crisi ens colpejarà a totes. Per això, és un orgull convocar aquesta manifestació amb una cinquantena de col·lectius socials com la PAH, el Sindicat de Llogateres, Unitat contra el feixisme i el racisme, Ecologistes en Acció o Las Kellys. Considerem que compartim una lluita comuna pels drets socials i que hem de treballar plegades per construir una societat millor.
• Davant del qüestionament dels drets de les persones trans, hem de situar també al centre de la manifestació reivindicacions com l’autodeterminació de gènere i la sobirania corporal de totes les persones. Les persones trans són un col·lectiu especialment vulnerable, que pateix un 85% de desocupació, importants dificultats per accedir a l’habitatge o violències mèdiques, entre d’altres.
• Ens unim també a les lluites antiracistes, a les que fa dècades que es desenvolupen a casa nostra i a les més recents com Black Lives Matter. Reclamem el tancament dels CIE, la regularització immediata de totes les persones migrades, la derogació de la llei d’estrangeria i garantir el dret d’asil per LGBTI-fòbia. Cap persona és il·legal.

• 

• 

• 

• 

En dies com avui, és especialment important recordar que el primer orgull va ser una revolta. Des de la Crida LGBTI, no estem disposades a vendre els nostres drets a un capitalisme que explota, gentrifica, desnona i deporta. No estem disposades a que les nostres lluites siguin instrumentalitzades en detriment de les classes populars i les persones migrants. No estem disposades a que la nostra lluita es despolititzi.

Tampoc estem disposades a oferir els nostres cossos al capitalisme rosa, que ens espolia, ens emmordassa, ens reprimeix, ens segrega, ens normalitza i ens mata. No creiem en les promeses tramposes d’un capitalisme que aprofita l’LGBTI-fòbia per fer negoci i que, sota la bandera de la tolerància i la celebració de la diversitat, ens condemna al silenci i a la despolitització. No permetrem que les grans marques aprofitin un 28 de Juny per fer-se un rentat de cara mentre la resta de l’any amaguen, discriminen i exploten les persones LGBTI als seus llocs de treball. No permetrem que ens encabiu a totes sota l’hegemonia gai. Les desviades som múltiples, diverses, monstruoses i incapturables. No ens silenciareu, no ens ofegareu i no ens assimilareu.

També creiem necessari ser crítiques amb la instrumentalització imperialista de les nostres lluites en un pla internacional. Des de la Crida LGBTI condemnem el genocidi del poble palestí i mostrem tot el nostre rebuig al rentat rosa del que l’Estat d’Israel fa ús a l’hora de legitimar la seva injusta guerra.

Davant l’ofensiva colonial, capitalista i cisheteropatriarcal, no hi cap la possibilitat d’entendre les lluites de forma separada. Vivim en una societat de classes organitzada al voltant de diversos eixos d’opressió que tracten de definir-nos, segregar-nos i destruir-nos. És per aquesta raó que des de la Crida LGBTI apostem per fer xarxa. Apostem per mirar-nos als ulls, reconèixer-nos i palpar les similituds entre les nostres ferides per crear lluites compartides. És per aquest motiu, que no permetrem l’avenç del feixisme, el masclisme, l’LGBTI-fòbia ni el racisme. És per aquest motiu, que no permetrem que els nostres drets s’utilitzin en contra d’altres companyes de lluita.
Per uns Països Catalans lliures d’LGBTI-fòbia, però també lliures del capitalisme, del masclisme, el racisme i qualsevol forma d’opressió!

És per aquest motiu que avui cridem ben fort: “No en el nostre nom”!

Del 28 de Juny de 1969 al 28 de Juny de 2017: 48 anys lluitant per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex des que les trans, bolleres i marikes de Nova York es revoltessin contra la repressió de les autoritats del capitalisme patriarcal i encenguessin a Stonewall l’espurna del moviment per l’alliberament sexual i de gènere.

I del 26 de Juny de 1977 al 28 de Juny de 2017: 40 anys d’organització i lluita des que milers de dissidents desafiessin el règim feixista sortint al carrer al crit de «Nosaltres no tenim por, nosaltres som». La derogació de la Ley de peligrosidad social, hereva de la Ley de vagos y maleantes, la despatologització del col·lectiu, una educació adequada i la plena igualtat de gènere n’eren les principals reivindicacions.

Ens van dir que el feixisme se n’havia anat, però la repressió i l’LGBTI-fòbia van continuar: des de la pandèmia de la sida que va estigmatitzar encara més el col·lectiu i que va anar acompanyada de la pèrdua de companyes fins als fets de Sitges, passant per un clar exemple d’LGBTI-fòbia institucional i pinkwashing quan Renfe es preparava per als Jocs Olímpics.

Han estat 40 anys de teixir aliances, des de la insubmissió marika que unia antimilitarisme i alliberament sexual fins l’inequívocament necessària perspectiva antifeixista, especialment després de l’assassinat de la Sònia, i sense oblidar mai una de les principals lluites germanes com el transfeminisme, que dia rere dia ens fa ser conscients també dels privilegis que ostentem.

Han estat 40 anys de construir amb el logo del FAGC, que unia el triangle rosa, el puny de classe i les quatre barres del país, com a referent. Des de les Joves per l’Alliberament Gai, el primer grup juvenil i que va capgirar el moviment amb la seva visió transformadora, fins el Brot Bord, que va unir l’activisme queer, l’anticapitalisme i els Països Catalans.

Han estat 40 anys de conquestes socials: la despatologització de l’homosexualitat i les plurisexualitats, malgrat l’encara medicalització del fet trans; les recentment aprovades lleis contra l’LGBTI-fòbia al País Valencià, les illes i el Principat, malgrat la poca o nul·la voluntat política d’aplicar-les; o la victòria simbòlica i equiparació en drets que va suposar el matrimoni, malgrat no venir acompanyat d’un guany de llibertats i significar un intent d’assimilació al sistema i de desactivació del nostre potencial revolucionari.

Han estat 40 anys d’assimilació amb la imposició del capitalisme neoliberal: d’un capitalisme de producció que ens considerava improductives a un capitalisme de consum en què l’empresariat ens concep com un mer nínxol de mercat d’on extreure beneficis. 40 anys de construcció, amb la lluita, d’un autèntic contrapoder amb espais públics guanyats que ens estan privatitzant i amb una xarxa d’autèntic suport mutu, un model de relacions alternatiu i subversiu que ens estan destruint. 40 anys en què no ens hem cansat de dir que volem celebrar la diversitat, viure sense por arreu i que els guetos no són espais de llibertat: no volem un barri, volem el món sencer.

Davant la mercantilització, el consumisme, l’expulsió del col·lectiu LGBTI de classe treballadora dels nostres propis barris i la imposició de l’estereotip de l’home cis, blanc, de classe alta i sense ploma, la nostra lluita indestriable contra l’LGBTI-fòbia, contra el masclisme, contra el capitalisme i contra l’opressió nacional. La nostra mirada interseccional que fa trontollar el sistema, la nostra construcció d’espais de socialització alternatius, i el nostre «Sí» al referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, per avançar cap al ple alliberament nacional dels Països Catalans i la construcció de la república catalana socialista, feminista i lliure d’LGBTI-fòbia.

Per l’alliberament sexual i de gènere, combatem el cisheteropatriarcat i fem-ho juntes. Organitzem-nos!

---

L’1 de juliol, a les 17:00 h. a la Plaça d’Urquinaona, la Crida LGBTI organitza un acte polític amb la Furia Feminista del Fort Pienc, Joves Trans de Barcelona, en Joan Pujolàs i l’Anna Molina per combatre el cisheteropatriarcat.

I després de l’acte, anirem juntes a la manifestació de la Comissió Unitària, que comença a les 18:30 a Plaça Universitat!