Des de la Crida LGBTI, una organització jove que lluita per l’alliberament sexual i de gènere tenim un clar objectiu de sumar i conscienciar més gent en la lluita per l’alliberament LGBTI, així com també per fer visible la lluita contra l’opressió capitalista en el marc d’un Països Catalans lliures. Enguany, el nostre primer 28 de juny com a Crida LGBTI, vivim amb especial il·lusió omplir els carrers de Barcelona amb un discurs i una força nítidament rupturistes
El proper dissabte 2 de juliol, us convidem a participar amb nosaltres de la manifestació unitària del 28 de juny, Diada per l’Alliberament LGBTI. Inicialment, convocarem una columna per l’alliberament LGBTI, social i nacional que començarà a les 17h a Plaça Urquinaona amb la intenció de sumar-nos en bloc a les 18h a la manifestació unitària que, com cada any, sortirà de Plaça Universitat.
Esperem que amb la vostra ajuda puguem fer un crit més fort i més alt pels drets de les persones LGBTI i, en particular, per a reivindicar les plurisexualitats i trencar els binarismes que ens oprimeixen, com a eix central de la manifestació reivindicativa d’enguany. Tot, i sempre, estenent la mà a les viles i ciutats d’arreu del territori, així com també a nivell internacional, al costat dels refugiats i de tantes persones que segueixen sense llibertat.
Per una terra lliure d’LGBTI-fòbia i de mercantilització de les nostres sexualitats!
El 17 de Maig celebrem el dia internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, una fita en què encara en queda un llarg camí per recórrer però sabent, alhora, que hem fet avenços molt importants pels quals cal continuar lluitant. Ara fa ja 26 anys des que l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties, un avenç important però insuficient, atès que els protocols mèdics continuen exercint una forta opressió sobre el nostre col·lectiu.
Les persones trans continuem sent patologitzades, anys i anys de lluita i reivindicacions no han aconseguit eliminar la transfòbia de la comunitat científica. El mateix podem dir del tracte a les persones intersexuals, que la medicina titlla de malaltes o anòmales des que neixem només pel fet de no correspondre’ns amb els paràmetres binaristes dels seus esquemes encaselladors. L’arrogància i el reaccionarisme d’alguns és tal que fins i tot quan la vida ens demostra que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, la medicina patriarcal s’esforça en amagar-nos, maquillar-nos i reprimir-nos, amb tractaments, hormones i arribant inclús a mutilar-nos per fer-nos quadrar en els seus esquemes immobilistes i la seva estretor de mires. I la cosa no acaba aquí, malgrat que no apareguem explícitament en cap manual mèdic, ja que patim invisibilització fins i tot en això, les bisexuals, les pansexuals i les que estimem i desitgem des d’altres perspectives no monosexuals som titllades per la psicologia patriarcal i bifòbica d’immadures, confuses, equivocades, i rebem una pressió molt dura que ens vol obligar a acceptar la visió binarista i monosexista del món. Tampoc les lesbianes rebem un tracte just per part del sistema sanitari lesbòfob, que ens nega el dret a la reproducció assistida i perpetua així els models de família tradicionals tutelats per homes. I no és menys injust el tracte que patim les persones seropositives, permanentment jutjades, culpabilitzades i criminalitzades per un sistema que ens tracta com a simples números, que ens medicalitza i que sovint oblida la importància de l’empoderament i la cohesió social com a pilar fonamental de la nostra salut. Combatre la serofòbia en tots els àmbits és apostar per la salut i per la vida.
No només en l’àmbit mèdic i institucional ens trepitgen els drets: cada dia el carrer pot ser un camp de batalla per les persones que vivim les nostres sexualitats i les nostres identitats al marge de la cisheteronormativitat. Malgrat els avenços, la intolerància i la LGBTIfòbia continuen sent una xacra que cal combatre. Els centres educatius no tenen les eines necessàries per combatre l’assetjament que moltes patim de forma tristament quotidiana. Un assetjament que s’alimenta de les nostres pors i de la inacció d’unes institucions que, acomodades en l’immobilisme, no tenen el valor d’aplicar amb contundència la Llei contra la LGBTIfòbia per garntir els nostres drets, el nostre benestar i la nostra seguretat. Condemnem enèrgicament les agressions que a molt diversos nivells, des dels insults i les faltes de respecte fins a les agressions físiques o fins i tot l’assassinat, ens humilien, ens desempoderen, ens marginen i ens invisibilitzen, i que en casos extrems han portat algunes companyes a treure’s la vida per deixar de patir el calvari. Per l’Alan i per moltes altres com ell que ens han deixat per culpa de la transfòbia, l’homofòbia, la lesbofòbia o la bifòbia cal mostrar tot el suport i solidaritat per evitar que aquestes situacions no es tornin a repetir mai més, ni a casa nostra ni enlloc.
Durant l’any passat es coneixen almenys 113 casos d’agressions i altres formes de discriminació contra el col·lectiu LGBTI al Principat de Catalunya, unes dades molt alarmants tenint en compte que només s’hi comptabilitzen les agressions d’una part del país. Aquí mateix, els districtes de Nou Barris i Sant Andreu van ser els més colpejats per l’LGBTIfòbia. Unes dades que demostren que la via legal i administrativa és necessària però insuficient per combatre el reaccionarisme i les fòbies diverses contra totes les formes de viure i estimar que desafiïn el monstre del cisheteropatriarcat. No n’hi ha prou i farem el que calgui, sortirem als carrers perquè hem perdut la por, perquè la solidaritat i el suport mutu són la millor defensa contra l’opressió quotidiana, perquè som com som i volem cridar-ho ben fort i sense embuts.
I des d’aquí volem fer un crit indignat i rabiós per la impunitat amb que l’entramat podrit policial i judicial ha volgut resoldre l’assassinat a mans del mossos d’esquadra del nostre company Juan Andrés Benítez. Els mateixos que no apliquen la Llei contra la LGBTIfòbia aprovada al Parlament ara fa un any intenen tapar i esquivar, com ja van fer al 4F, la brutalitat policial i la sang del Juan Andrés que es va vessar el 5 d’octubre al carrer Aurora. Doncs aquí ens teniu, i no ens mourem fins que es faci justícia i s’aparti els agents del servei: mai més serofòbia i homofòbia al carrer, mai més assassins a sou emparats pel poder als nostres barris!
És per aquest motiu que aquesta nit ens mostrem tal com som, visibilitzem la nostra dissidència sexual i de gènere i prenem el carrer per cridar ben fort que la nit és nostra, que ens volem vives i que no aconseguiran intimidar-nos perquè juntes som més fortes que mai. Ni un sol insult més, ni una sola vexació, no estem disposades a continuar rebent el vostre odi, els vostres cops ni les vostres amenaces: les vostres fòbies no ens fan por!
El proper 17 de maig es commemora el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia, que cada any recorda la decisió que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va prendre el 17 de maig de 1990, de treure l’homosexualitat de la llista de malalties i alhora reivindica es faci el mateix per a la transsexualitat, que avui en dia encara és considerada incomprensiblement una malaltia.
Segons les dades de l’informe que anualment elabora l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya el barri de Sant Andreu és un dels que va presentar un nombre més elevat d’agressions homòfobes al 2015.
Per aquest motiu, per combatre i visualitzar que estem disposades a plantar cara, des de la Crida LGBTI hem organitzat una manifestació nocturna contra la #LGBTIfòbia que recorrerà Nou Barris i Sant Andreu, sota el lema “Les vostres fòbies no ens fan por”
Us esperem el dilluns 16 de maig a les 21h a la Plaça de la República.
Avui, 26 d’abril, fa cinc anys que Patricia Heras es va treure la vida, en no suportar haver estat condemnada per uns fets en els quals no havia intervingut.
Després del fracàs del Fòrum de les Cultures, des de l’alcaldia van voler obrir definitivament les portes de la ciutat al turisme de masses. La Marca Barcelona, “la botiga més gran del món”, el gayfriendly o els creuers de luxe, arraconen les persones que hi vivim. El cop definitiu era castigar la dissidència, fer ciutadans obedients a institucions i interessos de la pàtria. Així, setmanes abans del 4F del 2006, es va aprovar a l’Ajuntament l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, coneguda com “Ordenança de civisme”.
Des de l’Ajuntament es volia “netejar” la ciutat d’okupes, antisistema o simplement gent que no combreguéssim amb el poder. D’aquí segurament venen les greus irregularitats en el judici contra Patricia Heras i els seus companys, en el qual, per exemple, la jutge Carmen García Martínez va amenaçar amb la imputació a totes les persones que es van oferir per declarar en la defensa, i que eren testimonis dels fets. A més, tal com van denunciar Amnistia Internacional i d’altres organitzacions de juristes, no es van voler investigar les tortures sofertes pels detinguts en dependències policials.
A tot això, hem de lamentar l’actuació de la majoria de mitjans de comunicació que van condemnar-los simplement per la seva estètica o forma de vestir. Sense anar més lluny, a TV3 va desaparèixer estranyament una cinta en què Joan Clos deia que va ser un test el que va ferir el policia.
Però el llibre “Ciutat Morta, crònica del cas 4F” també trobem la Patri. La que un dia es va tallar els cabells com un tauler d’escacs a l’estil Cindy Lauper i unes xarxes cenyides, i va sortir a gaudir d’aquesta “màgica ciutat”. La “poeta difunta”. La que segurament no volia que se la recordés com una heroïna, i que no voldria que li fem grans homenatges. A nosaltres només ens queda seguir denunciant les irregularitats juridicopolicials, però continuar gaudint de la seva presència a través dels seus poemes.
“Soc una mitòmana. Em vaig adonar quan vaig comprendre que el Telenotícies i Xena, la princesa guerrera tenien el mateix grau de credibilitat. Si milions de persones creuen fortament en el que els informatius inventen a diari, per què jo no puc creure que la meva princesa guerrera va existir?”
Avui, 26 d’abril, se celebra el Dia de la Visibilitat Lèsbica amb l’objectiu de posar sobre la taula les reivindicacions i necessitats del col·lectiu.
Les lesbianes no patim una doble opressió, sinó sovint triple o fins i tot múltiple, incomptable. Som invisibilitzades per la societat masclista, lesbòfoba i patriarcal, que vol limitar el nostre rol en la societat: en tant que dones, hem d’estar sotmeses a la voluntat i les necessitats dels homes. El masclisme és lesbòfob en si mateix perquè no accepta que les dones ens puguem negar a ser l’objecte sexual dels homes, a fer-los de mares i de cuidadores, a fer-nos càrrec de totes les feines que ells rebutgen perquè no s’adapten als seus paràmetres de masculinitat. En definitiva, la sola existència de les lesbianes és per si mateixa un cop dur al patriarcat, i per això no volen que se’ns vegi, ens volen callades i invisibles, no fos cas que altres dones prenguessin exemple.
Malauradament, sovint també quedem relegades a un segon terme en la lluita pels drets LGBTI, que no és immune a les dinàmiques androcèntriques que imperen en la nostra societat. La dominació masculina està molt present també en l’activisme per les llibertats sexuals, que sovint s’identifica i es gestiona únicament des de la perspectiva dels homes gais. Cal continuar treballant per superar revertir aquestes dinàmiques i per impedir que el patriarcat s’escoli per les escletxes de la lluita LGBTI, que és amplia, diversa, heterogènia i sí, no ho negarem, no exempta de contradiccions.
També en espais de dones les lesbianes patim algunes opressions, un àmbit en què tenim presència des de fa moltes dècades però on no ens cansarem mai de treballar i incidir. De vegades per prejudicis inconscients, que ens deneguen de facto la possibilitat de quedar-nos embarassades, de patir violència masclista o de poder formar una família si ho desitgem; d’altres per una mena d’idealització de la lesbiana com la feminista perfecta… però el nostre desig lesbià no obeeix a lògiques racionals, neix des del més profund de les nostres entranyes i s’enfronta a tot i a tothom que intenti aturar-lo. I nosaltres volem donar-li la importància que mereix, fer veure el nostre desig sense donar explicacions, sense demanar perdó ni permís per follar, per estimar, per ser.
Les lesbianes tenim una llarga lluita —infinita!— per recuperar tots els espais que l’heteropatriarcat ens ha robat. Volem dret a la reproducció assistida per reempoderar-nos de la nostra capacitat reproductiva, però també volem viure lliurement la nostra sexoafectivitat, sense por a represàlies de cap tipus, volem estar presents en tots els discursos, volem que la L no vagi davant només en la sigla LGBTI sinó que volem estar realment al capdavant d’aquesta lluita en què hem jugat un paper importantíssim i sovint poc reconegut.
Per tots aquests motius volem fer-nos veure aquest 26 d’abril i cridar ben fort que les lesbianes exigim que se’ns reconegui el lloc que ocupem a la societat i en la lluita feminista i per l’alliberament sexual. Fem-nos veure i escoltar!
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
