Autor: Crida LGBTI

El passat dimecres 21 de juny, una parella gai va patir una agressió verbal amb amenaces d’agressió física al fer-se un petó a l’entrada del metro d’Urquinaona a l’alçada del carrer Bruc. Dos homes van començar a cridar “maricones”, apropant-se a la parella amb insults i de forma molt agressiva i violenta. Les amenaces d’agressió física es van concretar amb la frase “os meteremos de ostias” i van intentar denigrar-los amb afirmacions masclistes i homofòbiques com ara que per ells “eren com a noies”. La situació va durar diversos minuts, fins que els agressors van marxar.

La parella, que són membres de la Crida LGBTI, van poder fer una foto dels agressors i presentaran aquesta mateixa setmana una denúncia contra ambdós a l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), una iniciativa del propi moviment LGTBI, per que s’apliqui la llei 11/2014 contra l’LGBTI-fòbia. Des de la Crida pensem fermament que cal denunciar aquestes agressions que passen cada dia a les nostres viles i barris i sovint queden invisibilitzades.

Des de la Crida denunciem que des de l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (LGBTI) de la Generalitat de Catalunya arxiven sistemàticament les denúncies per LGBTI-fòbia. A través d’aquest comunicat demanem el suport de tots els col·lectius per tal de visibilitzar que l’odi per raó d’opció sexual i de gènere a la nostra societat encara és molt patent i fer denúncia pública que malauradament no disposem d’una eina potent per combatre-la més enllà d’una llei que és paper mullat. No es pot dir a les persones LGBTI que davant una agressió l’única via possible és acudir a les institucions i les forces policials, quan la pràctica demostra que estan al servei del cisheteropatriarcat i exerceixen el seu poder contra nosaltres.

Considerem que les institucions s’inhibeixen de la lluita contra la violència LGTBI-fòbica i creiem que cal una resposta col·lectiva per part de les persones LGBTI davant d’aquest tipus d’agressions diàries, perquè moltes vegades ens toca defensar-nos soles. Aquest nou atac homòfob ens convida a organitzar-nos, a aprendre estratègies d’autodefensa i no permetre que aquest tipus de situacions quedin impunes.

Des de la Crida ens posicionem sense por davant els masclistes i els LGBTI-fòbs de diferents cares i seguirem responent. Animem a la resta de companyes a visibilitzar qualsevol agressió i apostem pel suport mutu i una resposta activa des de l’autogestió de la nostra defensa i protecció. Rebutgem un sistema cisheteropatriarcal que fomenta/permet que cada dia s’exerceix violència contra les nostres persones, i reserva a certs cossos la legtimitat per exercir-la.

MAI MÉS SILENCIADES. LES VOSTRES FÒBIES NO ENS FAN CAP POR.

NI VÍCTIMES NI INVISIBLES, CRIDEM A L’AUTODEFENSA COMBATIVA.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA. ORGANITZEM-NOS!

El 17 de Maig, Diada contra la LGBTI-fòbia, commemorem enguany el 27è aniversari de l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut. Si bé ho podem considerar una victòria, encara avui queda molt per fer i hem de sortir als carrers per combatre la patologització a la qual bona part del col·lectiu LGBTI resta encara sotmesa, tant per part de la societat com per part de les institucions mèdiques oficials.

La cisheteronormativitat imperant arreu també determina encara la comunitat científica, que titlla de malaltes o anòmales les persones trans i intersex després d’anys de lluita. Quan la vida ens demostra que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, la medicina patriarcal s’esforça a amagar-nos, maquillar-nos i reprimir-nos, amb “tractaments”, hormonació obligatòria i arribant fins i tot a mutilar-nos per fer-nos quadrar en els seus esquemes immobilistes, arrogants i reaccionaris. Aquesta estretor de mires s’escola també en el sistema educatiu, ja sigui públic o privat, en el qual totes ens formem i on som forçades a amagar-nos o a patir la violència en les seves expressions més crues.

D’aquesta violència en els àmbits mèdic i escolar tampoc no n’escapem les lesbianes, sotmeses a un sistema sanitari lesbòfob i a la perpetuació dels models de família tradicional tutelats per homes, com tampoc les bisexuals, les pansexuals i les que estimem i desitgem des d’altres perspectives no monosexuals, titllades per la psicologia patriarcal i bifòbica d’immadures, confuses o equivocades per obligar-nos a acceptar la seva visió binarista i monosexista del món.

No és menys injust el tracte que patim les persones seropositives, permanentment jutjades, culpabilitzades i criminalitzades per un sistema que ens tracta com a simples números, que ens medicalitza i que deixa de banda la necessitat d’empoderament i la cohesió social com a pilar fonamental de la nostra salut.

Alhora, si parlem de violència LGBTI-fòbica, no podem oblidar fer-ho des d’una clara perspectiva de classe. Les bolleres, trans, bi, marikes i intersex de classe treballadora patim les agressions per raó d’opció sexual o identitat de gènere d’una manera molt més profunda, i hi hem d’afegir una realitat de sous precaris o inexistents i d’exclusió dels drets més bàsics com l’educació, amb taxes abusives i privatitzacions, o l’habitatge, on impera el mercat i la propietat privada. Als nostres barris i al nostre entorn patim, a més de la cruesa del patriarcat, els efectes més durs del capitalisme.

Per això, a més d’organitzar-nos com a LGBTI per combatre el cisheteropatriarcat, ens organitzem en els moviments populars per combatre el capitalisme.  Així mateix, com classes populars lluitarem perquè el col.lectiu LGBTI participi de l’enderrocament del capitalisme i en pro de la construcció d’uns PPCC socialistes i feministes.

Moltes de nosaltres hem contribuït a construir el que sovint anomenem espais de llibertat, des d’on generem consciència de classe i comencem a construir un altre món. La realitat, però, és que en aquests espais tan nostres també patim violència. El cisheteropatriarcat ens afecta a totes des que naixem i la LGBTI-fòbia també incideix en els moviments socials i els espais anticapitalistes.

Als nostres casals i ateneus, des d’on generem una altra cultura i noves formes de consum, també hi ha agressions. A les nostres manifestacions tan combatives i als nostres espais de festa alternatius, també patim opressions. Als grups de dones on defugim el masclisme present també al moviment LGBTI, hi ha igualment lesbofòbia. A les assemblees de joves i organitzacions juvenils des d’on combatem l’adultisme i el paternalisme, la violència LGBTI-fòbica és també una realitat. Des dels sindicats fins les assemblees de barri, passant per cooperatives i assemblees d’estudiants cal que comencem a combatre també, entre companyes, les conseqüències més directes del patriarcat que patim en el nostre dia a dia.

Dins del moviment LGBTI ens hem d’organitzar com a dones, com a trans, com a joves, com a classe treballadora perquè també aquí existeixen el masclisme, el cissexisme, l’adultisme o el classisme. Però és hora que com a col·lectiu LGBTI prenguem consciència de la nostra realitat i que optem per socialitzar-la en una lluita col·lectiva. Cal que davant de qualsevol agressió, ens reafirmem com a subjecte per empoderar-nos i, colze a colze, tornar cada cop del patriarcat. Perquè ens volen desunides i dividides, hem de donar-nos la mà i, des del reconeixement mutu i la posada en valor de la diversitat, unir-nos i organitzar-nos.

Perquè juntes som més fortes, avui fem nostra la nit. Perquè no estem disposades a continuar rebent el vostre odi, no permetrem ni un sol insult més, ni una sola vexació, cap més amenaça.

Contra qualsevol agressió, organització! Combatem l’LGBTI-fòbia!