Avui, 26 d’abril, se celebra el Dia de la Visibilitat Lèsbica amb l’objectiu de posar sobre la taula les reivindicacions i necessitats del col·lectiu.
Les lesbianes som doblement invisibilitzades per la societat cisheteropatriarcal: pel fet de ser dones, i dissidents.
Com a dones lesbianes se’ns vol limitar el nostre rol en la societat: sotmeses a la voluntat i les necessitats dels homes. El masclisme és lesbòfob en sí mateix perquè no accepta que les dones ens puguem negar a ser l’objecte sexual dels homes, a fer-los de mares i de cuidadores, a fer-nos càrrec de totes les feines que ells rebutgen perquè no s’adapten als seus paràmetres de masculinitat. En definitiva, la sola existència de les lesbianes és en sí mateixa un cop dur al patriarcat, i per això ens volen invisiblitzar, ens volen callades i submises, no fos cas que se’ns pogués prendre com a referent. Cal treure’ns la bena que se’ns imposa a totes des de petites: a les escoles, llibres, i mitjans de comunicació mostrant-nos només un model de ser dona, d’estimar i de relacionar-se.
Malauradament, sovint també quedem relegades a un segon terme en la lluita pels drets LGBTI, que no és immune a les dinàmiques androcèntriques i misògines que imperen en la nostra societat. La dominació masculina està molt present també en l’activisme per les llibertats sexuals, que sovint s’identifica i es gestiona únicament des de la perspectiva dels homes gais. Cal continuar treballant per superar revertir aquestes dinàmiques i per impedir que el patriarcat s’escoli per les escletxes de la lluita LGBTI, que és amplia, diversa, heterogènia i sí, no ho negarem, no exempta de contradiccions. El cisheteropatriarcat ens afecta a totes, i el que estigui lluny de la hipotètica norma, patirà més. Dona i lesbiana doble invisibilització i discriminació, però ser dona, lesbiana i trans, triple discriminació i invisibilització.
A més a més, en espais de dones, les lesbianes també som oprimides, un àmbit en què tenim presència des de fa moltes dècades però on no ens cansarem mai de treballar i incidir. El nostre desig lesbià no obeeix a lògiques racionals, neix des del més profund de les nostres entranyes i s’enfronta a tot i a tothom que intenti aturar-lo. I nosaltres volem donar-li la importància que mereix, fer veure el nostre desig sense donar explicacions, sense demanar perdó ni permís.
Les lesbianes tenim una llarga lluita —infinita!— per recuperar tots els espais que l’heteropatriarcat ens ha robat. Aquest any ja tenim el dret a la reproducció assistida per reempoderar-nos de la nostra capacitat reproductiva, però també volem viure lliurement la nostra sexoafectivitat, sense por a represàlies de cap tipus, volem estar presents en tots els discursos públics, volem construir referents, volem que la L no vagi davant només en la sigla LGBTI sinó que volem estar realment al capdavant d’aquesta lluita en què hem jugat un paper importantíssim i sovint poc reconegut.
L’aliança col·lectiva i l’autoorganització com a eina de lluita: combatem juntes la lesbofòbia. La sororitat, la nostra millor arma.
Per tots aquests motius volem fer-nos veure avui 26 d’abril i cridar ben fort que les lesbianes, bolleres, buch, tortilleres, i dones trans lesbianes exigim que se’ns reconegui el lloc que ocupem a la societat, en la lluita feminista i per l’alliberament sexual, els 365 dies de l’any.
Fem-nos fortes i fem-ho juntes!
#Mani26A #visiBLES #SócLesbianaSócVisible