Etiqueta: LGBTI-fòbia

Concentració el diumenge 12 de febrer a les 17:30 davant la parròquia de Santa Anna (Barcelona)

Vivim en un país on el moviment LGBTI té llarga tradició i ha avançat molt en la lluita antipatriarcal i per l’alliberament sexual. Malgrat això, l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia, la transfòbia i el sexisme continuen presents cada dia de les nostres vides.

El darrer episodi és l’acte que l’Arquebisbat de Barcelona ha programat aquest diumenge 12 de febrer: una xerrada de Philippe Ariño, on defensarà que els homosexuals no han de practicar sexe.

Les organitzacions sotasignats ens declarem en peu de guerra i volem manifestar que:

• Aquesta conferència vulnera els principis bàsics de llibertat sexual d’aquest país i de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
• Sota l’aparença de la llibertat d’expressió i del debat de les idees hi ha un discurs clarament homòfob i discriminatori cap a les persones LGBTI.
• Els nostres cossos i les nostres pràctiques sexuals són nostres amb independència de la nostra opció sexual, identitat o expressió de gènere.
• És intolerable que al segle XXI una institució religiosa organitzi un acte que proclama el celibat de les persones en base a la seva opció de vida afectiva i sexual. Que no estem a l’edat mitjana.
• Que actes com aquest esberlen un model de societat inclusiva on totes hi tinguem espai per viure la nostra sexualitat de forma sana i lliure.

Per això exigim:

1. Que les administracions competents suspenguin de forma preventiva i definitiva xerrades de contingut homòfob que promouen l’odi i la discriminació a les persones LGBTI i en concret aquesta del dia 12.
2. Que les creences religioses deixin de ser finançades amb els impostos públics, especialment si han de promoure discursos homofòbics o transfòbics.
3. Que s’acabin els concerts públics amb escoles de fonamentació religiosa on la diversitat sexual i de gènere encara són un tabú i adoctrinen en la cis-hetero-norma i la LGBTI-fòbia.
4. Que les religions deixin d’imposar els seus prejudicis morals a tota la societat.
5. Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia.
6. Que es respecti el dret de tothom a viure i mantenir relacions sexuals, sigui quina sigui la seva condició sexual.
7. Que es sancioni l’Arquebisbat de Barcelona per discriminar per raó d’orientació sexual i discurs LGBTI-fòbic.

Fora doctrina catòlica i moral de la nostra vida afectiva i sexual. PROU LGBTI-FÒBIA!

Barcelona, a 9 de febrer de 2017

Signen el manifest i convoquen a la concentració: Crida LGBTI, Arran, Assemblees de Joves per la Unitat Popular (AJUP), Cornellà en Comú – Crida per Cornellà, CUP – Capgirem Barcelona, Endavant-OSAN, Pirates de Catalunya, Poble Lliure, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

El 17 de Maig celebrem el dia internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, una fita en què encara en queda un llarg camí per recórrer però sabent, alhora, que hem fet avenços molt importants pels quals cal continuar lluitant. Ara fa ja 26 anys des que l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties, un avenç important però insuficient, atès que els protocols mèdics continuen exercint una forta opressió sobre el nostre col·lectiu.

Les persones trans continuem sent patologitzades, anys i anys de lluita i reivindicacions no han aconseguit eliminar la transfòbia de la comunitat científica. El mateix podem dir del tracte a les persones intersexuals, que la medicina titlla de malaltes o anòmales des que neixem només pel fet de no correspondre’ns amb els paràmetres binaristes dels seus esquemes encaselladors. L’arrogància i el reaccionarisme d’alguns és tal que fins i tot quan la vida ens demostra que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, la medicina patriarcal s’esforça en amagar-nos, maquillar-nos i reprimir-nos, amb tractaments, hormones i arribant inclús a mutilar-nos per fer-nos quadrar en els seus esquemes immobilistes i la seva estretor de mires. I la cosa no acaba aquí, malgrat que no apareguem explícitament en cap manual mèdic, ja que patim invisibilització fins i tot en això, les bisexuals, les pansexuals i les que estimem i desitgem des d’altres perspectives no monosexuals som titllades per la psicologia patriarcal i bifòbica d’immadures, confuses, equivocades, i rebem una pressió molt dura que ens vol obligar a acceptar la visió binarista i monosexista del món. Tampoc les lesbianes rebem un tracte just per part del sistema sanitari lesbòfob, que ens nega el dret a la reproducció assistida i perpetua així els models de família tradicionals tutelats per homes. I no és menys injust el tracte que patim les persones seropositives, permanentment jutjades, culpabilitzades i criminalitzades per un sistema que ens tracta com a simples números, que ens medicalitza i que sovint oblida la importància de l’empoderament i la cohesió social com a pilar fonamental de la nostra salut. Combatre la serofòbia en tots els àmbits és apostar per la salut i per la vida.

No només en l’àmbit mèdic i institucional ens trepitgen els drets: cada dia el carrer pot ser un camp de batalla per les persones que vivim les nostres sexualitats i les nostres identitats al marge de la cisheteronormativitat. Malgrat els avenços, la intolerància i la LGBTIfòbia continuen sent una xacra que cal combatre. Els centres educatius no tenen les eines necessàries per combatre l’assetjament que moltes patim de forma tristament quotidiana. Un assetjament que s’alimenta de les nostres pors i de la inacció d’unes institucions que, acomodades en l’immobilisme, no tenen el valor d’aplicar amb contundència la Llei contra la LGBTIfòbia per garntir els nostres drets, el nostre benestar i la nostra seguretat. Condemnem enèrgicament les agressions que a molt diversos nivells, des dels insults i les faltes de respecte fins a les agressions físiques o fins i tot l’assassinat, ens humilien, ens desempoderen, ens marginen i ens invisibilitzen, i que en casos extrems han portat algunes companyes a treure’s la vida per deixar de patir el calvari. Per l’Alan i per moltes altres com ell que ens han deixat per culpa de la transfòbia, l’homofòbia, la lesbofòbia o la bifòbia cal mostrar tot el suport i solidaritat per evitar que aquestes situacions no es tornin a repetir mai més, ni a casa nostra ni enlloc.

Durant l’any passat es coneixen almenys 113 casos d’agressions i altres formes de discriminació contra el col·lectiu LGBTI al Principat de Catalunya, unes dades molt alarmants tenint en compte que només s’hi comptabilitzen les agressions d’una part del país. Aquí mateix, els districtes de Nou Barris i Sant Andreu van ser els més colpejats per l’LGBTIfòbia. Unes dades que demostren que la via legal i administrativa és necessària però insuficient per combatre el reaccionarisme i les fòbies diverses contra totes les formes de viure i estimar que desafiïn el monstre del cisheteropatriarcat. No n’hi ha prou i farem el que calgui, sortirem als carrers perquè hem perdut la por, perquè la solidaritat i el suport mutu són la millor defensa contra l’opressió quotidiana, perquè som com som i volem cridar-ho ben fort i sense embuts.

I des d’aquí volem fer un crit indignat i rabiós per la impunitat amb que l’entramat podrit policial i judicial ha volgut resoldre l’assassinat a mans del mossos d’esquadra del nostre company Juan Andrés Benítez. Els mateixos que no apliquen la Llei contra la LGBTIfòbia aprovada al Parlament ara fa un any intenen tapar i esquivar, com ja van fer al 4F, la brutalitat policial i la sang del Juan Andrés que es va vessar el 5 d’octubre al carrer Aurora. Doncs aquí ens teniu, i no ens mourem fins que es faci justícia i s’aparti els agents del servei: mai més serofòbia i homofòbia al carrer, mai més assassins a sou emparats pel poder als nostres barris!

És per aquest motiu que aquesta nit ens mostrem tal com som, visibilitzem la nostra dissidència sexual i de gènere i prenem el carrer per cridar ben fort que la nit és nostra, que ens volem vives i que no aconseguiran intimidar-nos perquè juntes som més fortes que mai. Ni un sol insult més, ni una sola vexació, no estem disposades a continuar rebent el vostre odi, els vostres cops ni les vostres amenaces: les vostres fòbies no ens fan por!

El proper 17 de maig es commemora el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia, que cada any recorda la decisió que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va prendre el 17 de maig de 1990, de treure l’homosexualitat de la llista de malalties i alhora reivindica es faci el mateix per a la transsexualitat, que avui en dia encara és considerada incomprensiblement una malaltia.

Segons les dades de l’informe que anualment elabora l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya el barri de Sant Andreu és un dels que va presentar un nombre més elevat d’agressions homòfobes al 2015.

Per aquest motiu, per combatre i visualitzar que estem disposades a plantar cara, des de la Crida LGBTI hem organitzat una manifestació nocturna contra la #LGBTIfòbia que recorrerà Nou Barris i Sant Andreu, sota el lema “Les vostres fòbies no ens fan por”

Us esperem el dilluns 16 de maig a les 21h a la Plaça de la República.