Contra l’estigma i la patologització. Per la llibertat total de gènere

Avui dia 20 d’Octubre celebrem el Dia Internacional de Lluita per la Despatologització Trans, des de la Crida LGBTI volem posar en valor la importancia d’aquesta lluita, tot reconeixent les iniciatives que encara a dia d’avui resulten crucials per seguir caminant envers la absoluta despatologització de les experiencies trans, com ara la campanya Stop Trans Pathologization.

Tot i les victòries aconseguides a nivell local, com ara la creació d’un model de salut despatologitzador a Catalunya o l’aprovació de la Llei 11/2014, creiem important seguir assenyalant les violències normatives, exercides tant a nivell institucional com a nivell social.
En aquest sentit, denunciem la transfòbia implícita en la Llei 3/2007 encara vigent a l’Estat Espanyol, que imposa a les persones trans la necessitat de ser psiquiatritzades i diagnosticades amb “Disfòria de Gènere” i que les sotmet a la modificació corporal normativa, com a condició per modificar la menció registral de “sexe”. Aquesta mateixa Llei exclou de la possibilitat de modificar la menció registral, a aquelles persones que no tenen la nacionalitat española i a aquelles persones menors d’edat, perpetrant la transfòbia, l’adultisme, i el racisme institucionals.

A nivell social, assenyalem també la presència de discursos i actituds cisheterosexistes i patologitzadores que les persones trans es veuen obligades a afrontar en diferents àmbits de la seva vida, com ho poden ser l’educació – on els models familiars, identitaris i corporal es limiten a la normativitat de gènere -, l’espai públic – on les persones trans continúen rebent assetjament i violència -, o el món laboral – on es patologitza i s’exclou les persones trans, precaritzant les seves condicions de vida.

No n’hi ha prou amb petites reformes, no n’hi ha prou amb lleis especifiques, no n’hi ha prou amb la tolerància.

Avui dia 20 d’Octubre del 2018, les militants de la CridaLGBTI serem a les 18:00h a la Plaça Universitat per participar de la manifestació “Construim diversitats deconstruint el gènere” per avançar cap a la completa despatologització de les transidentitats.

Trenquem el CIStema, TRANSformem el món

  • Avui 31 de març dia per la visibilitat trans, des de la Crida LGBTI volem donar veu a les problemàtiques que patim les persones trans i com encarar aquesta lluita.

Les persones trans som el clar exemple del fracàs el CIStema de gènere, l’excepció a la norma: som per on el sistema fa aigües i visibilitza la seva funció opressora. Els nostres cossos i les nostres identitats són el camp de batalla en una societat que no ens dona alternativa: el cisheteropatriarcat ens obliga a fer un transit i/o a modificar els nostres cossos. Volem dir en veu alta que no som nosaltres qui, des d’una voluntat individual, triem modificar els nostres cossos sinó que és fruit del CIStema que no creu que un home amb pits o una dona amb barba puguin ser persones valides.

El cisheteropatriarcat exclou i discrimina a totes aquelles persones que no són homes, cis i heterosexuals. Se’ns diu que hem de ser home o dona. Se’ns diu que hem seguir un sistema de gènere que limita les qualitats humanes a allò masculí per als homes i femení per a les dones. I se’ns diu que hem de reduir la nostra sexualitat i afectivitat a una heterosexualitat reproductiva. Aquesta categorització retalla la nostra llibertat social, política, afectiva i sexual: la de les famílies que podem formar, la dels nostres afectes, la dels nostres desitjos i la dels nostres cossos. I nosaltres volem ser lliures. Per això en el dia per la visibilitat trans, volem fer visibles a aquelles persones que no segueixen els dictats de gènere del cisheteropatriarcat: les insubmisses i les rebels al CIStema.

Reclamem el nostre espai a la societat com a persones trans: per les que resistim i per les que ja no hi són com Sònia, Alan, Ekai i totes les víctimes d’una societat que exerceix violència transfòbica. Des dels Països Catalans demanem el desplegament immediat de la llei 11/2014 a Catalunya pels drets de les persones LGBTI i contra la LGTBI-fòbia i la 8/2016 al País Valencià, una legislació específica que regula els drets de les persones trans i contempla l’establiment de polítiques contra la violència transfòbica que ha estat participada pel moviment trans valencià. Fins a la resta del món, per assenyalar als governs que giren la cara cada cop que s’assassina algú per ser trans, per assenyalar als governs que persegueixen les persones trans ( i LGBTI) i perquè aquestes puguin demanar asil en països on les persones LGBTI no siguin perseguides per la llei.

Les institucions han d’anar més enllà dels actes simbòlics, necessaris però clarament insuficients: no en tenim prou amb que un cop l’any es penge una bandera trans als balcons de les seus de governs locals o autonòmics. Exigim a les nostres institucions que eradiquin totes aquelles violències que exercita la societat, la legislació i les institucions. La llei estatal d’Indentitat de Gènere ens patologitza, i per això reivindiquem la seua modificació per a que reconegui els nostres drets. Reclamem l’agilització dels tràmits burocràtics per canviar el nom de la nostra documentació. Demanem mesures de protecció i inserció laboral per les persones trans: per treballar no hem de renunciar a ser nosaltres mateixes, ni acabar treballar en feines no desitjades. Per això, hem de començar des de la base, l’ensenyament: les escoles i els instituts han de ser espais segurs.

Les persones trans som. Per això, volem de fer visible que és la violència del sistema la que ens vol invalidar i la que ens presenta com a persones invàlides. La majoria de persones rellisquem en els models de la salvadora masculinitat i de la feminitat passiva. Som les persones trans la punta més visible d’aquest desencaix i d’aquest error del CIStema. És per això que lluitem contra els arquetips home-dona. Teixim aliances amb els altres col·lectius oprimits pel CIStema heteropatriarcal capitalista i ho fem des de les bases i la praxis. El CIStema de gènere és rígid i violent, mentre que les identitats poden ser molt fluïdes, un fet que hem de tenir en compte en el nostre anàlisis a l’hora de combatre al CIStema per no caure en fal·làcies que no ens allunyin de la victòria.

Per l’abolició de gènere i de classes; trenquem el CIStema, TRANSformem el món.

Per una societat i uns Països Catalans Lliures de Transfòbia.

Crida LGBTI

Ekai, víctima d’un sistema social transfòbic que mata

No és un suicidi és un assassinat

El passat 16 de febrer, ens va deixar Ekai, un noi trans de 16 anys que vivia a Ondarroa, Bizkaia. Diversos mitjans ens expliquen la tràgica història d’un noi que per les llargues cues d’espera no ha pogut començar l’hormonació. Ens expliquen que el jove era tímid i introvertit i que al final no havia aguantat més, que es va donar per vençut. Des de la Crida volem denunciar la violència que s’invisibilitza darrere del suicidi d’Ekai que va ser víctima de la pressió social transfòbica que li generava la necessitat d’hormonar-se per a encaixar en un sistema cisheteropatriarcal binari per esdevenir home o dona cisgènere.

Molts discursos socials, mediàtics, educatius, de salut pública i polítics generen aquesta pressió social excloent que oprimeix les persones trans i no deixa espai per que cerquen el seu propi camí. Exigim a la premsa que deixe de dir que el motiu principal de la mort d’Ekai ha estat no haver pogut començar l’hormonació a temps i que deixi de tractar el cas com un succés i un fet morbós.

Les persones trans no necessiten hormonar-se per ser-ho i per això reclamem que els mitjans visibilitzen la diversitat de vivències trans i la violència que exerceix el sistema cisheteropatriarcal perque segueixin la norma. La transfòbia ha mutat a una forma més subtil i indirecta en la que formalment sembla que hi ha major acceptació sempre i quan es compleixin els cànons d’homes i dones cisgènere, per a la qual cosa molts pressuposen que la finalitat última de les persones trans és hormonar-se.

Educació i transfòbia

L’educació té un paper clau en el canvi social per generar societats lliures d’opressions. Per això reclamem a les institucions l’aplicació de polítiques de protecció de menors LGTBI i contra la transfòbia i l’homofòbia tan a l’ensenyament com als mitjans de comunicació. I denunciem públicament que campanyes i accions transfòbiques com les que va protagontizar Hatze Oir amb el seu bus són d’una enorme violència cap als adolescents trans i els genera una gran pressió social per haver d’encaixar en un model binarista. Les institucions s’han d’implicar més enllà de simples declaracions d’intencions i de donar suport a les iniciatives del capitalisme rosa, i retirar el finançament a aquest tipus d’associacions que generen opressió.

Des de la Crida mostrem el nostre condol a la família i a les persones que rodejaven a Ekai. És per evitar més morts com la seva, a causa de violències invisibles per la majoria de la societat, que seguim lluitant, que seguim apostant per un món lliure on la diversitat afectivo-sexual, familiar i de gènere sigui un valor i no un motiu d’exclusió. I que per ell i per la resta de víctimes apostem i seguim endavant per aconseguir la societat que volem.

Agressió transfòbica a Sagrada Família

La nit de dissabte, un cop va acabar el concert de la Festa Major Jove de Sagrada Família (després de les 2 de la matinada), una dona trans va patir una agressió al Parc de la Sagrada Família (una zona més fosca i amb poca afluència de gent a un carrer de la zona de concerts) per part d’un grup de joves, que la van intimidar i increpar verbalment i també físicament.

Algunes persones, entre elles algunes membres de la Crida LGBTI que van saber que s’estava produint aquell fet, van poder intervenir per aturar l’agressió transfòbica i donar suport i assistència a la persona agredida, que després de la commoció i els nervis del moment, ha decidit denunciar els fets.

Davant d’aquest fet, la Crida LGBTI i Joves del Poblet volem denunciar la LGBTI-fòbia que continua manifestant-se en multitud de situacions del nostre dia a dia, també a l’espai públics i en entorns d’oci i festes populars. Cal que visibilitzem les agressions, que establim protocols i xarxes de suport per reforçar la prevenció i la vigilància i, sobretot, cal que ens corresponsabilitzem i donem una resposta col·lectiva a aquestes violències i acabem amb la impunitat.

Per uns carrers lliures de transfòbia!
LGBTI-fòbia, ni aquí ni enlloc!

Comunicat de Crida LGBTI i Joves del Poblet