Reunió amb el govern de la Generalitat

El passat 28 de juny vam ocupar la seu d’ Esquerra Republicana de Catalunya fer visibles les nostres reivindicacions al conseller Chakir el Homrani. A diferència de fa dos anys, quan no ens van escoltar, aquest cop vam concretar una reunió del dijous passat 11 de juliol.

Finalment, la reunió de dijous passat es va retardar fins a una hora i mitja i el conseller ens ha plantat. En el seu lloc s’han presentat Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, i Òscar Riu, cap de gabinet del conseller, i han ofert una altra reunió amb Mireia Mata, directora general d’Igualtat, per a una propera data indeterminada.

Les seves línies vermelles han estat #CessamentJiménezGusi i el suport del Govern de Catalunya i Esquerra Reublicana de Catalunya al Pride Barcelona. Seguim considerant inadmissible el logo del Govern al costat dels de Level, Airbnb o Merlin Properties.

Pel que fa a la resta de reivindicacions de mínims que proposem materialitzar en el curt termini per a garantir una vida digna per al col·lectiu #LGBTI, han mostrat una bona voluntat políticament correcta, però cap compromís sobre dates o accions concretes.

El règim sancionador, que s’hauria d’haver aprovat fa quatre anys, està aturat, segons diuen, per problemes jurídics, i ens insten a buscar nosaltres un advocat que ho pugui desencallar.

Pel que fa al transport públic, s’han limitat a afirmar que un protocol és una cosa molt complexa, que no hi ha gaires treballadors públics sobre els quals incidir i s’han vantat que van retolar un tren amb els colors de l’arc de sant martí.

En matèria de feina, han recordat que han generat al Servei d’Ocupació de Catalunya la figura del referent per a dones que han patit violència masclista i que això ja assisteix una part de les persones LGBTI, i que esperen crear aviat un referent LGBTI. Ha estat el més proper a una concreció.

En relació a la contractació pública, han defensat la #LleiAragonès i la Llei de Concertació i hi han passat de puntetes, sense cap referència a l’ocupabilitat d’LGBTI.

Finalment, tot i que sabien que educació i habitatge eren dos dels cinc temes que volien tocar, deien no saber gaire de la realitat d’aquests àmbits, han canviat de tema i ens han adreçat a altres òrgans perquè fem consultes.

Seguirem atentes a les poques actuacions que han anunciat, en farem un seguiment i continuarem amb la nostra tasca de protesta, reivindicació i pressió al carrer.

28J: No en el nostre nom! FemXarxa

En dies com avui, és especialment important recordar que el primer orgull va ser una revolta. Des de la Crida LGBTI, no estem disposades a vendre els nostres drets a un capitalisme que explota, gentrifica, desnona i deporta. No estem disposades a que les nostres lluites siguin instrumentalitzades en detriment de les classes populars i les persones migrants. No estem disposades a que la nostra lluita es despolititzi.

Tampoc estem disposades a oferir els nostres cossos al capitalisme rosa, que ens espolia, ens emmordassa, ens reprimeix, ens segrega, ens normalitza i ens mata. No creiem en les promeses tramposes d’un capitalisme que aprofita l’LGBTI-fòbia per fer negoci i que, sota la bandera de la tolerància i la celebració de la diversitat, ens condemna al silenci i a la despolitització. No permetrem que les grans marques aprofitin un 28 de Juny per fer-se un rentat de cara mentre la resta de l’any amaguen, discriminen i exploten les persones LGBTI als seus llocs de treball. No permetrem que ens encabiu a totes sota l’hegemonia gai. Les desviades som múltiples, diverses, monstruoses i incapturables. No ens silenciareu, no ens ofegareu i no ens assimilareu.

També creiem necessari ser crítiques amb la instrumentalització imperialista de les nostres lluites en un pla internacional. Des de la Crida LGBTI condemnem el genocidi del poble palestí i mostrem tot el nostre rebuig al rentat rosa del que l’Estat d’Israel fa ús a l’hora de legitimar la seva injusta guerra.

Davant l’ofensiva colonial, capitalista i cisheteropatriarcal, no hi cap la possibilitat d’entendre les lluites de forma separada. Vivim en una societat de classes organitzada al voltant de diversos eixos d’opressió que tracten de definir-nos, segregar-nos i destruir-nos. És per aquesta raó que des de la Crida LGBTI apostem per fer xarxa. Apostem per mirar-nos als ulls, reconèixer-nos i palpar les similituds entre les nostres ferides per crear lluites compartides. És per aquest motiu, que no permetrem l’avenç del feixisme, el masclisme, l’LGBTI-fòbia ni el racisme. És per aquest motiu, que no permetrem que els nostres drets s’utilitzin en contra d’altres companyes de lluita.
Per uns Països Catalans lliures d’LGBTI-fòbia, però també lliures del capitalisme, del masclisme, el racisme i qualsevol forma d’opressió!

És per aquest motiu que avui cridem ben fort: “No en el nostre nom”!

La Crida LGBTI denuncia que el Pride de Barcelona ajuda a fer un “rentat rosa” d’imatge al fons d’inversió immobiliària Merlin Properties

  • Merlin Properties, que esponsoritza el Pride de Barcelona, estaria vinculat a Testa Residencial, empresa que podria haver participat en diferents operacions d’especulació immobiliària i desnonaments
  • B the travel Brand, també patrocinador, forma part del Grup Barceló de viatges responsable d’haver realitzat vols de deportació de persones migrades
  • La Crida LGBTI ja va denunciar la presència d’Airbnb com a espònsor i l’oportunisme de presentar-ho com un suport als refugiats

La Crida LGBTI critica que el Pride de Barcelona estiga fomentant una política de “rentat rosa” d’imatge (pinkwashing) de Merlin Properties, un fons d’inversió immobiliària que podria estar vinculat, segons informacions publicades a diferents mitjans de comunicació, a operacions especulatives i desnonaments arreu dels Països Catalans i de l’Estat espanyol a través de la seua filial Testa Residencial. L’organització denuncia la col·laboració del Pride amb rentat rosa d’imatge d’empreses amb comportaments ètics dubtosos, apel·lant a una suposada amabilitat cap al col·lectiu LGBTI a partir, en aquest cas, del patrocini d’aquest esdeveniment.

D’altra banda, l’actual conseller delegat de Merlin Properties, Ismael Clemente havia estat un dels líders de Blackstone, una de les majors immobiliàries de l’Estat espanyol i que també ha estat vinculada a operacions especulatives i desnonaments. Clemente, a més, està sent investigat per pressumpte blanqueig de capitals.

Acció de la Crida LGBTI a la manifestació de la Comissió Unitària del 28 de juny de 2017

Espònsor que va fer vols de deportació

El Pride també va realitzar el passat 22 de juny l’activitat Descubre el Caribe más gayfriendly organitzada per B the travel Brand, una filial del Grup Barceló que va realitzar vols de deportació fins el 2018 i aquest any s’ha presentat al concurs per aconseguir la licitació de nou. Una acció que també va ser denunciada des de la Tancada contra el Racisme i pels Drets de Migrants i Refugiades. Es tracta d’una esponsorització hipòcrita tenint en compte que el Pride d’aquest any s’ha dedicat als refugiats i refugiades LGBTI.

Airbnb es retira

El passat 20 de juny el Pride Barcelona va anunciar que Airbnb era sponsor oficial d’aquest esdeveniment i que recolzava “les Conferències Internacionals sobre Refugiats LGBTI” que han organitzat. Des de la Crida LGBTI es va respondre: “Denunciem que el Pride barreja de forma oportunista els seus interessos privats en aconseguir patrocinadors amb els drets dels refugiats, usant-los per netejar la imatge d’una empresa que fa fora la gent de les seves cases provocant una especulació immobiliària”. El col·lectiu també va denunciar que el compte oficial del Pride bloquegés el perfil de la seva organització a Twitter. El dia següent, el Pride va anunciar en una piulada en tres idiomes que retirava l’espònsor d’Airbnb. (Adjuntar cita del tuit o captura)

En aquest sentit, La Crida LGBTI remarca que una diada reivindicativa com hauria de ser el 28 de juny, dia de l’Alliberament LGBTI, no pot servir per rentar la imatge de ningú, ni ha d’estar barrejada amb interessos comercials com es fa des del Pride. L’organització ha decidit plantar-se i denunciar públicament aquesta situació per cridar: “No en el nostre nom, no en el nom dels nostres drets!”.

Per això, la Crida LGBTI convoca als actes de la Comissió Unitària del 28 de juny -la plataforma que històricament ha organitzat la manifestació per l’alliberament sexual i de gènere de Barcelona- que, a diferència del Pride, està formada per entitats LGBTI amb un perfil reivindicatiu. Aquest manifestació, que tindrà lloc el proper 30 de juny a les 18.30 h i començarà a la Plaça Universitat, no compta amb el patrocini d’empreses privades que barregen el seus interessos comercials amb els drets de les persones LGBTI. Des de l’entitat, s’està impulsant una campanya de denúncia del capitalisme rosa que assimila i mercantilitza la lluita pels drets i les llibertats de les persones LGBTI i que invisibilitza els problemes reals del col·lectiu.

Per l’alliberament sexual i de gènere, organització! Combatem el cisheteropatriarcat!

Del 28 de Juny de 1969 al 28 de Juny de 2017: 48 anys lluitant per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex des que les trans, bolleres i marikes de Nova York es revoltessin contra la repressió de les autoritats del capitalisme patriarcal i encenguessin a Stonewall l’espurna del moviment per l’alliberament sexual i de gènere.

I del 26 de Juny de 1977 al 28 de Juny de 2017: 40 anys d’organització i lluita des que milers de dissidents desafiessin el règim feixista sortint al carrer al crit de «Nosaltres no tenim por, nosaltres som». La derogació de la Ley de peligrosidad social, hereva de la Ley de vagos y maleantes, la despatologització del col·lectiu, una educació adequada i la plena igualtat de gènere n’eren les principals reivindicacions.

Ens van dir que el feixisme se n’havia anat, però la repressió i l’LGBTI-fòbia van continuar: des de la pandèmia de la sida que va estigmatitzar encara més el col·lectiu i que va anar acompanyada de la pèrdua de companyes fins als fets de Sitges, passant per un clar exemple d’LGBTI-fòbia institucional i pinkwashing quan Renfe es preparava per als Jocs Olímpics.

Han estat 40 anys de teixir aliances, des de la insubmissió marika que unia antimilitarisme i alliberament sexual fins l’inequívocament necessària perspectiva antifeixista, especialment després de l’assassinat de la Sònia, i sense oblidar mai una de les principals lluites germanes com el transfeminisme, que dia rere dia ens fa ser conscients també dels privilegis que ostentem.

Han estat 40 anys de construir amb el logo del FAGC, que unia el triangle rosa, el puny de classe i les quatre barres del país, com a referent. Des de les Joves per l’Alliberament Gai, el primer grup juvenil i que va capgirar el moviment amb la seva visió transformadora, fins el Brot Bord, que va unir l’activisme queer, l’anticapitalisme i els Països Catalans.

Han estat 40 anys de conquestes socials: la despatologització de l’homosexualitat i les plurisexualitats, malgrat l’encara medicalització del fet trans; les recentment aprovades lleis contra l’LGBTI-fòbia al País Valencià, les illes i el Principat, malgrat la poca o nul·la voluntat política d’aplicar-les; o la victòria simbòlica i equiparació en drets que va suposar el matrimoni, malgrat no venir acompanyat d’un guany de llibertats i significar un intent d’assimilació al sistema i de desactivació del nostre potencial revolucionari.

Han estat 40 anys d’assimilació amb la imposició del capitalisme neoliberal: d’un capitalisme de producció que ens considerava improductives a un capitalisme de consum en què l’empresariat ens concep com un mer nínxol de mercat d’on extreure beneficis. 40 anys de construcció, amb la lluita, d’un autèntic contrapoder amb espais públics guanyats que ens estan privatitzant i amb una xarxa d’autèntic suport mutu, un model de relacions alternatiu i subversiu que ens estan destruint. 40 anys en què no ens hem cansat de dir que volem celebrar la diversitat, viure sense por arreu i que els guetos no són espais de llibertat: no volem un barri, volem el món sencer.

Davant la mercantilització, el consumisme, l’expulsió del col·lectiu LGBTI de classe treballadora dels nostres propis barris i la imposició de l’estereotip de l’home cis, blanc, de classe alta i sense ploma, la nostra lluita indestriable contra l’LGBTI-fòbia, contra el masclisme, contra el capitalisme i contra l’opressió nacional. La nostra mirada interseccional que fa trontollar el sistema, la nostra construcció d’espais de socialització alternatius, i el nostre «Sí» al referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre, per avançar cap al ple alliberament nacional dels Països Catalans i la construcció de la república catalana socialista, feminista i lliure d’LGBTI-fòbia.

Per l’alliberament sexual i de gènere, combatem el cisheteropatriarcat i fem-ho juntes. Organitzem-nos!


L’1 de juliol, a les 17:00 h. a la Plaça d’Urquinaona, la Crida LGBTI organitza un acte polític amb la Furia Feminista del Fort Pienc, Joves Trans de Barcelona, en Joan Pujolàs i l’Anna Molina per combatre el cisheteropatriarcat.

I després de l’acte, anirem juntes a la manifestació de la Comissió Unitària, que comença a les 18:30 a Plaça Universitat!

Per una revolta plurisexual. Acabem amb els binarismes!

Des de la Crida LGBTI, una organització jove que lluita per l’alliberament sexual i de gènere tenim un clar objectiu de sumar i conscienciar més gent en la lluita per l’alliberament LGBTI, així com també per fer visible la lluita contra l’opressió capitalista en el marc d’un Països Catalans lliures. Enguany, el nostre primer 28 de juny com a Crida LGBTI, vivim amb especial il·lusió omplir els carrers de Barcelona amb un discurs i una força nítidament rupturistes

El proper dissabte 2 de juliol, us convidem a participar amb nosaltres de la manifestació unitària del 28 de juny, Diada per l’Alliberament LGBTI. Inicialment, convocarem una columna per l’alliberament LGBTI, social i nacional que començarà a les 17h a Plaça Urquinaona amb la intenció de sumar-nos en bloc a les 18h a la manifestació unitària que, com cada any, sortirà de Plaça Universitat.

Esperem que amb la vostra ajuda puguem fer un crit més fort i més alt pels drets de les persones LGBTI i, en particular, per a reivindicar les plurisexualitats i trencar els binarismes que ens oprimeixen, com a eix central de la manifestació reivindicativa d’enguany. Tot, i sempre, estenent la mà a les viles i ciutats d’arreu del territori, així com també a nivell internacional, al costat dels refugiats i de tantes persones que segueixen sense llibertat.

Per una terra lliure d’LGBTI-fòbia i de mercantilització de les nostres sexualitats!

Us hi esperem aquest dissabte!