Autor: Crida LGBTI

Publicat a

Trenquem el CIStema, TRANSformem el món

  • Avui 31 de març dia per la visibilitat trans, des de la Crida LGBTI volem donar veu a les problemàtiques que patim les persones trans i com encarar aquesta lluita.

Les persones trans som el clar exemple del fracàs el CIStema de gènere, l’excepció a la norma: som per on el sistema fa aigües i visibilitza la seva funció opressora. Els nostres cossos i les nostres identitats són el camp de batalla en una societat que no ens dona alternativa: el cisheteropatriarcat ens obliga a fer un transit i/o a modificar els nostres cossos. Volem dir en veu alta que no som nosaltres qui, des d’una voluntat individual, triem modificar els nostres cossos sinó que és fruit del CIStema que no creu que un home amb pits o una dona amb barba puguin ser persones valides.

El cisheteropatriarcat exclou i discrimina a totes aquelles persones que no són homes, cis i heterosexuals. Se’ns diu que hem de ser home o dona. Se’ns diu que hem seguir un sistema de gènere que limita les qualitats humanes a allò masculí per als homes i femení per a les dones. I se’ns diu que hem de reduir la nostra sexualitat i afectivitat a una heterosexualitat reproductiva. Aquesta categorització retalla la nostra llibertat social, política, afectiva i sexual: la de les famílies que podem formar, la dels nostres afectes, la dels nostres desitjos i la dels nostres cossos. I nosaltres volem ser lliures. Per això en el dia per la visibilitat trans, volem fer visibles a aquelles persones que no segueixen els dictats de gènere del cisheteropatriarcat: les insubmisses i les rebels al CIStema.

Reclamem el nostre espai a la societat com a persones trans: per les que resistim i per les que ja no hi són com Sònia, Alan, Ekai i totes les víctimes d’una societat que exerceix violència transfòbica. Des dels Països Catalans demanem el desplegament immediat de la llei 11/2014 a Catalunya pels drets de les persones LGBTI i contra la LGTBI-fòbia i la 8/2016 al País Valencià, una legislació específica que regula els drets de les persones trans i contempla l’establiment de polítiques contra la violència transfòbica que ha estat participada pel moviment trans valencià. Fins a la resta del món, per assenyalar als governs que giren la cara cada cop que s’assassina algú per ser trans, per assenyalar als governs que persegueixen les persones trans ( i LGBTI) i perquè aquestes puguin demanar asil en països on les persones LGBTI no siguin perseguides per la llei.

Les institucions han d’anar més enllà dels actes simbòlics, necessaris però clarament insuficients: no en tenim prou amb que un cop l’any es penge una bandera trans als balcons de les seus de governs locals o autonòmics. Exigim a les nostres institucions que eradiquin totes aquelles violències que exercita la societat, la legislació i les institucions. La llei estatal d’Indentitat de Gènere ens patologitza, i per això reivindiquem la seua modificació per a que reconegui els nostres drets. Reclamem l’agilització dels tràmits burocràtics per canviar el nom de la nostra documentació. Demanem mesures de protecció i inserció laboral per les persones trans: per treballar no hem de renunciar a ser nosaltres mateixes, ni acabar treballar en feines no desitjades. Per això, hem de començar des de la base, l’ensenyament: les escoles i els instituts han de ser espais segurs.

Les persones trans som. Per això, volem de fer visible que és la violència del sistema la que ens vol invalidar i la que ens presenta com a persones invàlides. La majoria de persones rellisquem en els models de la salvadora masculinitat i de la feminitat passiva. Som les persones trans la punta més visible d’aquest desencaix i d’aquest error del CIStema. És per això que lluitem contra els arquetips home-dona. Teixim aliances amb els altres col·lectius oprimits pel CIStema heteropatriarcal capitalista i ho fem des de les bases i la praxis. El CIStema de gènere és rígid i violent, mentre que les identitats poden ser molt fluïdes, un fet que hem de tenir en compte en el nostre anàlisis a l’hora de combatre al CIStema per no caure en fal·làcies que no ens allunyin de la victòria.

Per l’abolició de gènere i de classes; trenquem el CIStema, TRANSformem el món.

Per una societat i uns Països Catalans Lliures de Transfòbia.

Crida LGBTI

Publicat a

Condemnem l’agressió LGBTI-fòbica de Palma i demanem el desplegament de la llei LGBTI de les Illes Balears

La Crida LGBTI se solidaritza amb les dues víctimes d’una agressió LGBTIfòbica i per parlar en català del passat 23 de febrer a la nit que condemna de forma rotunda a Palma. Volem posar èmfasi que la invisibilitat social d’aquesta violència del sistema cisheteropatriarcal que no fa ni una setmana va assassinar a Ekai. La falta de consciència social i d’una concepció global del problema que tracta aquests casos com a fets aïllats repercuteix en la falta de polítiques institucionals. Per això demanem el ple i efectiu desplegament de la Llei 8/2016 pels drets LGBTI i contra l’LGBTI-fòbia de les Illes Balears per part del Govern balear del PSOE i Més que permeta abordar aquestes situacions i prevenir-les.

Alhora denunciem el creixent i preocupant empoderament del feixisme espanyolista, reforçat per l’actitud anticatalana del Govern espanyol que no actua contra les agressions discriminatòries per parlar en català. Volem posar de manifest que la democràcia espanyola ha tancat en fals la normalització de la llengua i la cultura catalana i els drets dels seus parlants, cosa que es fa visible amb aquesta agressió.

Per això, fem una crida a l’autoorganització de les classes populars dels Països Catalans i del col·lectiu LGBTI en contra d’aquesta doble amenaça feixista i LGBTI-fòbica, més en un marc de falta de resposta institucional.

Prou LGBTI-fòbia! Prou agressions feixistes per parlar en català! Ni una agressió més!

Avancem cap a uns Països Catalans lliures d’LGBTI-fòbia i d’atacs feixistes

Publicat a

Ekai, víctima d’un sistema social transfòbic que mata

No és un suicidi és un assassinat

El passat 16 de febrer, ens va deixar Ekai, un noi trans de 16 anys que vivia a Ondarroa, Bizkaia. Diversos mitjans ens expliquen la tràgica història d’un noi que per les llargues cues d’espera no ha pogut començar l’hormonació. Ens expliquen que el jove era tímid i introvertit i que al final no havia aguantat més, que es va donar per vençut. Des de la Crida volem denunciar la violència que s’invisibilitza darrere del suicidi d’Ekai que va ser víctima de la pressió social transfòbica que li generava la necessitat d’hormonar-se per a encaixar en un sistema cisheteropatriarcal binari per esdevenir home o dona cisgènere.

Molts discursos socials, mediàtics, educatius, de salut pública i polítics generen aquesta pressió social excloent que oprimeix les persones trans i no deixa espai per que cerquen el seu propi camí. Exigim a la premsa que deixe de dir que el motiu principal de la mort d’Ekai ha estat no haver pogut començar l’hormonació a temps i que deixi de tractar el cas com un succés i un fet morbós.

Les persones trans no necessiten hormonar-se per ser-ho i per això reclamem que els mitjans visibilitzen la diversitat de vivències trans i la violència que exerceix el sistema cisheteropatriarcal perque segueixin la norma. La transfòbia ha mutat a una forma més subtil i indirecta en la que formalment sembla que hi ha major acceptació sempre i quan es compleixin els cànons d’homes i dones cisgènere, per a la qual cosa molts pressuposen que la finalitat última de les persones trans és hormonar-se.

Educació i transfòbia

L’educació té un paper clau en el canvi social per generar societats lliures d’opressions. Per això reclamem a les institucions l’aplicació de polítiques de protecció de menors LGTBI i contra la transfòbia i l’homofòbia tan a l’ensenyament com als mitjans de comunicació. I denunciem públicament que campanyes i accions transfòbiques com les que va protagontizar Hatze Oir amb el seu bus són d’una enorme violència cap als adolescents trans i els genera una gran pressió social per haver d’encaixar en un model binarista. Les institucions s’han d’implicar més enllà de simples declaracions d’intencions i de donar suport a les iniciatives del capitalisme rosa, i retirar el finançament a aquest tipus d’associacions que generen opressió.

Des de la Crida mostrem el nostre condol a la família i a les persones que rodejaven a Ekai. És per evitar més morts com la seva, a causa de violències invisibles per la majoria de la societat, que seguim lluitant, que seguim apostant per un món lliure on la diversitat afectivo-sexual, familiar i de gènere sigui un valor i no un motiu d’exclusió. I que per ell i per la resta de víctimes apostem i seguim endavant per aconseguir la societat que volem.

Publicat a

Per un esport lliure d’LGBTI-fòbia i masclisme

Cada 19 de febrer recordem Justin Fashanu, el primer futbolista professional en sortir de l’armari l’any 1990. La pressió a què el van sotmetre els anys següents va acabar portant-lo a suïcidar-se. Han passat molts anys, però encara ara, quants jugadors o jugadores d’esport d’elit coneixes que s’hagin declarat obertament lesbianes, homosexuals, bisexuals? Quantes persones trans coneixes que juguin en equips professionals?

L’esport professional és un referent social i cultural de primer ordre que no només reprodueix les relacions i rols socials d’un sistema cisheteropatriarcal i capitalista sinó que les reforça. Especialment el futbol al nostre país genera un model d’èxit classista que contribueix a legitimar les desigualtats socials,amb jugadors que cobren milions d’euros i que són ídols de grans sectors de la societat als quals transmeten valors individualistes i d’acumulació de la riquesa.

L’esport professional fa entrar amb força un discurs pel qual l’esport representa la suposada fortalesa i èxit de la masculinitat hegemònica: cisgènere i heterosexual. Exclou a totes aquelles persones que el cisheteropatriacat considera més febles o, senzillament, diferents.

És un espai on es legitimen de forma directa o indirecta les violències dels grups d’ultres i violents, amb connexions amb el feixisme, i que redunda en el reforç de paper opressor del “mascle” al sistema. És per a molts grups d’extrema dreta un espai i excusa de socialització on es reprodueixen conductes violentes i on els masclistes generen xarxa pròpia i espai de legitimació.

L’esport, a més, educa en els valors del cisheteropatriarcat a la societat i als adolescents: tan a l’esport de professional com el de base -el que s’ensenya a escoles de primària o secundària- com el dels equips professionals o semiprofessionals. És escola, des de ben petits i amb referents propers, dels valors de la masculinitat més tòxica que exclou, discrimina i oprimeix a la dissidència afectivo-sexual, familiar i de gènere.

Malgrat la lluita del moviment LGBTI i feminista, l’esport segueix sent un espai de reproducció del cisheteropatriarcat: tant a nivell simbòlic com a nivell d’esport de base i fins a l’ensenyament on és una activitat més. L’esport femení o l’esport promogut des de col·lectius LGBTI són sistemàticament invisibilitzats pel discurs mediàtic sobre l’esport, però també en el polític i el social i, per tant, no són presents a la vida quotidiana de la gent.

Entitats com Panteres Grogues o Samarucs fan visibles les violències que pateixen les persones LGBTI a l’esport i els proporcionen espais de seguretat. I és que vivim en una societat tan opressora que fa que les persones LGBTI necessitin d’espais propis i segurs perquè no poden participar lliurement de la resta d’espais. Per això reclamem que els esports, pel seu poder de generació de discurs, de valors i de conductes culturals, siguin un espai obert, d’inclusió i diversitat i per tant lliure de masclisme, LGBTI-fòbia i que deixi de ser un espai de reproducció de les mateixes. Volem un esport inclusiu que generi uns valors diferents i que sigui un espai de socialització en la diversitat i en la cooperació. Exigim a les autoritats educatives i esportives, així com a les institucions, que desenvolupin polítiques efectives per agarantir la visibilitat de les persones LGBTI a l’esport.

Tenim un problema com a societat, que hem de reconèixer, afrontar i capgirar col·lectivament. En els darrers dos anys s’han registrat a Catalunya al voltant de 200 agressions i discriminacions LGBTIfòbiques. Fa dos anys, a Rubí, es va suïcidar l’Alan. Aquest passat dijous, a Ondarroa, l’Ekai. Dos nois trans de 16 i 17 anys. Són assassinats socials que reafirmen l’enorme necessitat de seguir lluitant i educant.

Per això hem de seguir treballant decididament entre totes per l’alliberament sexual i de gènere. Des del carrer i les institucions, des de l’educació i el lleure, per part dels i les professionals, de les entitats i de la ciutadania. Fent de l’esport de base, els clubs del poble, les escoles i instituts, agents fonamentals per educar en valors i contra les discriminacions,des de la proximitat i des de les primeres etapes de la vida.

Combatem l’LGBTI-fòbia! A l’esport, als centres educatius, a casa, al poble i a les nostres vides. O juguem totes o punxem la pilota!

Publicat a

De l’1-O al procés constituent: una vaga general transmarikabollobi!

Durant el darrer mes, la Crida LGBTI hem participat activament de la campanya pel referèndum d’autodeterminació de Catalunya. La nostra campanya per l’1 d’Octubre, amb el lema “Un Sí transmarikabollobi”, ha tingut per finalitat incidir en el col·lectiu LGBTI perquè es mobilitzés l’1-O i votés favorablement a la independència del Principat. Davant del Règim del 78 hereu del feixisme, el capitalisme i el cisheteropatriarcat, la nostra aposta és ferma i decidida per la ruptura i l’obertura d’un procés constituent en què el col·lectiu LGBTI també sigui protagonista i guanyi en drets i llibertats.

D’aquesta manera, hem vingut participant de les mobilitzacions de les darreres setmanes editant adhesius i fulls volants, participant d’actes i organitzant paradetes informatives. De la mateixa manera, també vam traslladar la campanya a les xarxes socials LGBTI, creant perfils que hi traslladaven el nostre discurs independentista i anticapitalista i engrescaven els participants a votar Sí. Com a culminació de la campanya, o com a inici de tot, també vam ser als col·legis electorals defensant el dret de vot davant la repressió de l’estat espanyol. En forma d’apoderades, voluntàries i col·laboradores, les nostres militants van estar durant la jornada d’ahir amb els moviments socials i populars per garantir el referèndum.

Com dèiem, però, l’1-O és l’inici de tot. Ens toca seguir defensant els nostres drets com a poble, mobilitzar-nos i engegar un procés constituent de base popular per autodeterminar-nos en tots els sentits. La vaga general de demà impulsada pel sindicalisme alternatiu de la COS, la CGT i la IAC i a la qual s’hi han adherit altres sindicats i organitzacions és la primera cita que tenim en aquest camí. Contra la seva repressió i pels drets i llibertats del col·lectiu LGBTI, ho aturem tot!