Tenim història, tenim futur: unim els colors de totes les lluites!

Aquest dijous 25 de juny, Daniela Lima i Arnau Nonell han presentat la manifestació en roda de premsa. Han expressat els següents elements:

  • Xarxa pel 28J 2020, Crida LGBTI, SinVer i ATC Llibertat convoquem la 44a manifestació per l’alliberament sexual, afectiu i de gènere a Barcelona. Continuem la manifestació històrica que es convoca des de l’any 1977, la primera dels Països Catalans.
  • Enguany la manifestació porta el lema “Tenim història, tenim futur: unim els colors de totes les lluites”. Tindrà l’horari i el recorregut habituals: s’ha convocat a les 18.30 i recorrerà plaça Universitat, Pelai, la Rambla, Ferran i plaça Sant Jaume. La manifestació constarà de sis blocs vinculats a lluites socials i d’un acte final.
  • No s’han resolt els problemes que planteja el capitalisme neoliberal. Enguany s’agreugen perquè hem de fer front a l’inici d’una crisi econòmica molt dura. Per això des del moviment LGBTI plantegem polítiques socials valentes en set àmbits: habitatge, feina, serveis públics, renda bàsica, ecologisme, antiracisme i autodeterminació. Reclamem que la crisi la pagui l’ibex, no les desviades!
  • És el moment d’organitzar-nos col·lectivament, perquè la crisi ens colpejarà a totes. Per això, és un orgull convocar aquesta manifestació amb una cinquantena de col·lectius socials com la PAH, el Sindicat de Llogateres, Unitat contra el feixisme i el racisme, Ecologistes en Acció o Las Kellys. Considerem que compartim una lluita comuna pels drets socials i que hem de treballar plegades per construir una societat millor.
  • Davant del qüestionament dels drets de les persones trans, hem de situar també al centre de la manifestació reivindicacions com l’autodeterminació de gènere i la sobirania corporal de totes les persones. Les persones trans són un col·lectiu especialment vulnerable, que pateix un 85% de desocupació, importants dificultats per accedir a l’habitatge o violències mèdiques, entre d’altres.
  • Ens unim també a les lluites antiracistes, a les que fa dècades que es desenvolupen a casa nostra i a les més recents com Black Lives Matter. Reclamem el tancament dels CIE, la regularització immediata de totes les persones migrades, la derogació de la llei d’estrangeria i garantir el dret d’asil per LGBTI-fòbia. Cap persona és il·legal.

Set mesures bàsiques durant el confinament

Davant la situació de confinament, moltes persones LGBTI estan obligades a viure en entorns hostils i es poden agreujar els problemes d’LGBTI-fòbia. Per això, exigim al govern de la Generalitat:

  1. Visibilitzar i actualitzar la informació de les eines de prevenció de violències LGBTI-fòbiques i d’assessorament i suport emocional i jurídic per a persones LGBTI
  2. Difondre i visibilitzar els serveis LGBTI actius i les formes de contactar-hi, fent èmfasi en l’alumnat i les persones grans
  3. Garantir l’atenció telefònica i per missatgeria en tots els SAI (actualment només n’hi ha sis de 72)
  4. Garantir l’anonimat dels contactes amb els serveis d’atenció i de denúncia
  5. Garantir formacions específiques a l’alumnat i professorat, així com continguts formatius sobre les realitats LGBTI als mitjans de comunicació públics.
  6. Seguiment acurat dels casos de potencial LGBTI-fòbia que s’haguessin detectat des de l’àmbit educatiu o els serveis de joventut, i que puguin agreujar-se amb el confinament (art. 6 11/2014)
  7. Telèfon únic d’atenció 24h a persones LGBTI

Act Up Barcelona. La lluita al carrer contra el VIH

Amb motiu de la Diada Mundial de la Lluita contra el VIH-Sida recuperem el vídeo amb l’entrevista amb Joan Tallada, membre d’Act Up Barcelona, i titulat “Act Up Barcelona. La lluita al carrer contra el VIH”.

🎥 Vegeu l’entrevista completa: https://www.youtube.com/watch?v=bzlLDcgCyT0

El 1987 va nàixer Act Up a Nova York. D’inspiració llibertària el grup “va plantejar un nou model d’activisme basat en l’acció directa per a consciènciar sorbe l’epidèmia del VIH/sida i per fer visibles les persones que el patien”. La inacció de les institucions de salut pública i l’escassa influència social i política dels col·lectius més afectats els va fer donar el pas a un moviment més actiu i amb voluntat d’influir en l’opinió pública, els governs i les farmacèutiques.

“L’acció directa anava encaminada a aconseguir un marc legislatiu favorable i promoure la investigació científica i l’atenció als malalts fins a assolir la fi de l’epidèmia. L’organització va suposar a Barcelona i internacionalment un trencament amb el model de moviment del VIH-Sida que havia tingut un caire més assistencialista i focalitzat amb la prevenció.

Un any després de la seua fundació, ja hi havia altres grups Act Up en moltes altres ciutats d’EUA i uns anys més tard també es van crear grups a ciutats europees”, entre les quals destaca París, encara activa, i Barcelona entre 1989 i 1996.

Una trentena d’organitzacions LGBTI de 15 països rebutgen la repressió i defensen el dret d’autodeterminació del poble català

Una trentena de col·lectius LGBTI d’arreu de l’estat espanyol i de països com Itàlia, Eslovènia, Suècia, Anglaterra o els Estats Units publiquen un manifest que expressa el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem espanyol i crida a la mobilització permanent mitjançant la desobediència civil i l’acció directa. Les organitzacions signants consideren que aquestes eines són les que ha utilitzat el moviment LGBTI al llarg de la història per guanyar drets i que la sentència afecta els drets fonamentals en conjunt, també els del col·lectiu.

El manifest ha estat impulsat per diversos grups LGBTI dels Països Catalans, que han fet una crida a la solidaritat internacional per situar el conflicte català a l’agenda del moviment d’alliberament sexual i de gènere. Els col·lectius impulsors consideren que l’alliberament nacional i els drets LGBTI han de ser indestriables i que la situació d’excepcionalitat no se superarà mentre no es compleixin les seves tres demandes: retirada de les forces d’ocupació, alliberament de les preses polítiques i procés constituent cap a una república lliure d’LGBTI-fòbia.

Adjuntem el manifest en 10 llengües i el llistat de signants. Està també disponible a lgbtiwithcatalonia.ml