loading...

Per un esport lliure de LGBTI-fòbia i masclisme

Cada 19 de febrer recordem Justin Fashanu, el primer futbolista professional en sortir de l’armari l’any 1990. La pressió a què el van sotmetre els anys següents va acabar portant-lo a suïcidar-se. Han passat molts anys, però encara ara, quants jugadors o jugadores d’esport d’elit coneixes que s’hagin declarat obertament lesbianes, homosexuals, bisexuals? Quantes persones trans coneixes que juguin en equips professionals?

L’esport professional és un referent social i cultural de primer ordre que no només reprodueix les relacions i rols socials d’un sistema cisheteropatriarcal i capitalista sinó que les reforça. Especialment el futbol al nostre país genera un model d’èxit classista que contribueix a legitimar les desigualtats socials,amb jugadors que cobren milions d’euros i que són ídols de grans sectors de la societat als quals transmeten valors individualistes i d’acumulació de la riquesa.

L’esport professional fa entrar amb força un discurs pel qual l’esport representa la suposada fortalesa i èxit de la masculinitat hegemònica: cisgènere i heterosexual. Exclou a totes aquelles persones que el cisheteropatriacat considera més febles o, senzillament, diferents.

És un espai on es legitimen de forma directa o indirecta les violències dels grups d’ultres i violents, amb connexions amb el feixisme, i que redunda en el reforç de paper opressor del “mascle” al sistema. És per a molts grups d’extrema dreta un espai i excusa de socialització on es reprodueixen conductes violentes i on els masclistes generen xarxa pròpia i espai de legitimació.

L’esport, a més, educa en els valors del cisheteropatriarcat a la societat i als adolescents: tan a l’esport de professional com el de base -el que s’ensenya a escoles de primària o secundària- com el dels equips professionals o semiprofessionals. És escola, des de ben petits i amb referents propers, dels valors de la masculinitat més tòxica que exclou, discrimina i oprimeix a la dissidència afectivo-sexual, familiar i de gènere.

Malgrat la lluita del moviment LGBTI i feminista, l’esport segueix sent un espai de reproducció del cisheteropatriarcat: tant a nivell simbòlic com a nivell d’esport de base i fins a l’ensenyament on és una activitat més. L’esport femení o l’esport promogut des de col·lectius LGBTI són sistemàticament invisibilitzats pel discurs mediàtic sobre l’esport, però també en el polític i el social i, per tant, no són presents a la vida quotidiana de la gent.

Entitats com Panteres Grogues o Samarucs fan visibles les violències que pateixen les persones LGBTI a l’esport i els proporcionen espais de seguretat. I és que vivim en una societat tan opressora que fa que les persones LGBTI necessitin d’espais propis i segurs perquè no poden participar lliurement de la resta d’espais. Per això reclamem que els esports, pel seu poder de generació de discurs, de valors i de conductes culturals, siguin un espai obert, d’inclusió i diversitat i per tant lliure de masclisme, LGBTI-fòbia i que deixi de ser un espai de reproducció de les mateixes. Volem un esport inclusiu que generi uns valors diferents i que sigui un espai de socialització en la diversitat i en la cooperació. Exigim a les autoritats educatives i esportives, així com a les institucions, que desenvolupin polítiques efectives per agarantir la visibilitat de les persones LGBTI a l’esport.

Tenim un problema com a societat, que hem de reconèixer, afrontar i capgirar col·lectivament. En els darrers dos anys s’han registrat a Catalunya al voltant de 200 agressions i discriminacions LGBTIfòbiques. Fa dos anys, a Rubí, es va suïcidar l’Alan. Aquest passat dijous, a Ondarroa, l’Ekai. Dos nois trans de 16 i 17 anys. Són assassinats socials que reafirmen l’enorme necessitat de seguir lluitant i educant.

Per això hem de seguir treballant decididament entre totes per l’alliberament sexual i de gènere. Des del carrer i les institucions, des de l’educació i el lleure, per part dels i les professionals, de les entitats i de la ciutadania. Fent de l’esport de base, els clubs del poble, les escoles i instituts, agents fonamentals per educar en valors i contra les discriminacions,des de la proximitat i des de les primeres etapes de la vida.

Combatem l’LGBTI-fòbia! A l’esport, als centres educatius, a casa, al poble i a les nostres vides. O juguem totes o punxem la pilota!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *