Ho volem tot: 45 anys d’alliberament i poder popular

Web amb el manifest i les adhesions

Notes de premsa:

17M2021: Va de drets!

Des de 2014 a Catalunya s’han registrat 848 incidents LGBTI-fòbics. Els casos són coneguts: totes hem viscut o hem llegit notícies d’agressions a persones LGBTI al transport públic, totes hem sentit discursos d’odi contra les persones trans, a totes ens han insultat alguna vegada per la nostra opció sexual o per la nostra identitat o expressió de gènere. A això hem d’afegir violències simbòliques i estructurals: la invisibilització, la patologització dels nostres cossos i les nostres identitats, situacions de discriminacions, i, fins i tot, penes de presó o de mort encara a molts països.

Però l’LGBTI-fòbia va molt més enllà. LGBTI-fòbia també és l’exclusió laboral de les persones trans, les feines precàries on no podem ni sortir de l’armari per la por a ser acomiadats, cobrar menys per la mateixa feina o que les tasques de cures que fan majoritàriament dones i persones LGBTI siguin invisibilitzades i no tinguin el reconeixement que es mereixen. LGBTI-fòbia és també la dificultat per accedir a un habitatge digne, no poder emancipar-nos ni decidir amb qui conviure, haver de viure amb persones que no ens respecten perquè no et pots pagar un lloguer i, si ho aconseguim, tenir més possibilitats de patir un desnonament. LGBTI-fòbia és que en plena pandèmia i durant molts mesos l’atenció a la salut sexual s’hagi retallat a Catalunya, no poder transitar ni avortar a tot el territori, que l’atenció a la salut mental no sigui universal i gratuïta per a tota la població o el desproveïment cíclic d’hormones que les dones trans patim a les farmàcies cada poc temps. I evidentment, LGBTI-fòbia és la llei d’estrangeria, la persecució de totes les companyes migrades, la denegació del dret d’asil i refugi i l’existència de Centres d’internament de persones estrangeres. 

Aquesta pandèmia està provocant una crisi social i econòmica devastadora per al conjunt de la classe treballadora. Però aquesta vegada, no cedirem ni un mil·límetre, no pagarem aquesta crisi amb els nostres drets. Fa un any just sortíem d’un confinament molt dur i vam dir que teníem història, però sobretot, que teníem futur. Un any després tenim clar que aquest futur va de drets i que construirem una societat sense LGBTI-fòbia, patriarcat ni capital. Per això exigim:

  • L’aprovació immediata d’una llei trans despatologitzadora i que reconegui els drets laborals, de salut i d’educació de totes les persones trans.
  • L’ampliació del servei Trànsit i dels serveis de detecció ràpida d’ITS i que es garanteixi el dret a l’avortament i a la salut mental a tot el territori.
  • La derogació de les reformes laborals, la implementació d’una Renda Bàsica Universal i la reducció de la jornada laboral.
  • La derogació de la llei d’estrangeria, el tancament de tots els CIE, que es garanteixi el dret d’asil i refugi i la fi de la persecució a les persones migrades i racialitzades. 
  • La fi dels desnonaments, la creació d’un parc públic d’habitatge social i la regulació dels preus del lloguer per garantir el dret a l’habitatge.

Això va de drets. No cedirem. Contra el cisheteropatriarcat i el capitalisme, cridem la nit! 

1M2021: la força de la classe treballadora és la força de les dissidències sexuals i de gènere

El col·lectiu LGBTI som encara un dels més discriminats i precaritzats de la classe treballadora. En l’àmbit laboral, 7 de cada 10 persones LGBTI amaguen que ho són, 1 de cada 2 patim discriminació d’algun tipus i 1 de cada 4, assetjament laboral. Tenim menys possibilitats de trobar feina, salaris més baixos, una esperança de vida més reduïda i una taxa de suïcidi molt per sobre de la mitjana.

Al capitalisme li calen sectors de classe treballadora especialment empobrits i discriminats per funcionar. La desocupació estructural, l’elevada temporalitat, els sous de misèria i la situació d’irregularitat de bona part de la població són factors clau per promoure la competència entre treballadores, impedir la solidaritat i que els de sempre continuïn acumulant riquesa per despossessió de la majoria.

Les desviades, bordes, bolleres, trans, bis i marietes patim especialment tota aquesta precarietat i som constantment assenyalades i situades al focus de la violència. La nostra lluita, per tant, no pot ser altra que la mateixa del conjunt de la classe obrera. Per guanyar drets per a la majoria treballadora, per trencar amb els estats espanyol i francès i per la superació del capitalisme patriarcal.

Per tot això, cridem a la mobilització un any més amb motiu del Primer de Maig, enguany sota tres consignes:

1. Ens adherim a les reivindicacions de la Taula Sindical: derogació de les reformes laborals de PP i PSOE; pensió pública mínima de 1.080 € a 65 anys; renda bàsica universal i increment de l’SMI a 1.300 €; reducció de la jornada laboral a 30 hores; habitatge públic garantit; sanitat, dependència i educació 100% públiques; planificació pública i participativa per la transició ecològica; i derogació de la llei d’estrangeria.

2. Fem una crida al conjunt del col·lectiu LGBTI a organitzar-se al sindicalisme combatiu. Considerem que la millor forma de lluitar contra l’LGBTI-fòbia als centres de treball és afiliar-se i lluitar pels nostres drets laborals i els de totes les companyes: la força de la classe treballadora és la força de les dissidències sexuals i de gènere.

3. Exigim l’aprovació de la llei trans i l’aplicació efectiva de les lleis contra l’LGBTI-fòbia. Quan les LGBTI avancem conquerint drets i millors condicions de vida, avança també el conjunt de la classe treballadora. Combatre la violència, la discriminació i la deshumanització és tasca de totes les oprimides i explotades, perquè ens hi va la vida i un futur digne.

El ple alliberament sexual i de gènere només vindrà de la mà de l’enderrocament del capitalisme patriarcal. Per això, les treballadores i, especialment, les dissidències sexuals i de gènere, només tenim un camí: avançar totes juntes cap a la construcció d’uns Països Catalans socialistes, feministes i lliures d’LGBTI-fòbia.

Trans, marieta, bi, bollera: sindica’t! Unides i organitzades, els drets es guanyen lluitant!

31M2021: Defensem els drets trans!

Avui, 31 de Març, Jornada Internacional per la Visibilitat Trans, ens trobem davant d’un context de gran crisi i de regressió de drets que ens afecta especialment a les persones trans. Un context en què els discursos transexcloents prenen cada cop més espai en l’esfera pública i en què les agressions transfòbiques es tornen més freqüents. Això ens obliga a continuar reivindicant els nostres drets i a defensar més que mai les nostres vides!

Les persones trans sempre hem estat un dels col·lectius més vulnerables de la classe treballadora. La precarització i l’explotació a què el sistema capitalista ens aboca a totes s’aguditza notablement en el nostre cas. Els prejudicis i la discriminació fan que sigui molt complicat que puguem entrar al mercat laboral o que puguem mantenir els nostres llocs de feina, com demostra l’alarmant taxa de persones trans que es troben a l’atur, que s’enfila fins al 80%. A més, sense una feina estable, ens és molt difícil poder accedir a un habitatge digne. Si som joves, la nostra situació i el fet que l’habitatge segueixi sense ser un dret efectiu ens impossibilita a moltes independitzar-nos. A les nostres companyes trans migrades se’ls priva dels drets més bàsics amb la llei d’estrangeria. Tot això ens aboca a situacions de violències.

Aquesta pandèmia està provocant una crisi social i econòmica devastadora per al conjunt de la classe obrera, i és per aquesta raó que no podem cedir ni un mil·límetre en la defensa i la reivindicació dels nostres drets. És imprescindible exigir d’una vegada la regulació dels lloguers i la fi dels desnonaments per a garantir el dret a l’habitatge per a tothom. Defensarem les lleis i regulacions que ens protegeixen, com la 24/2015, costi el que costi! Alhora, exigim també la implementació d’una Renda Bàsica Universal que ens asseguri unes mínimes condicions de vida i la derogació de la Llei d’Estrangeria perquè a les nostres companyes migrades també se’ls pugui reconèixer el seu nom i el seu gènere, com qualsevol altra ciutadana. Per les nostres companyes trans migrades i refugiades, obrim fronteres! Ja n’hi ha prou de misèria! Volem pa, sostre i treball per a totes!

També hem de parlar de salut. Cal parlar també de la transfòbia diària que rebem per tots costats, de l’estrès derivat de la gran quantitat de burocràcia que hem d’assumir o de la cisnormativitat que ens obliga a haver de justificar la nostra existència contínuament, i dels resultats que això acaba tenint sobre la nostra salut mental. Quan parlem de salut trans, cal també parlar de cossos trans en la seua gran diversitat. Cal parlar del servei català de Trànsit, i de la necessitat de descentralitzar-lo perquè tots els territoris hi puguin tindre accés en les mateixes condicions. Cal parlar dels nostres trànsits i de, per exemple, els continus desproveïments al mercat que actualment està havent de les hormones que prenem. Cal enfortir el sistema sanitari públic en el seu conjunt perquè puguem rebre un servei de qualitat, i que les nostres necessitats específiques i els nostres drets es tinguin en compte d’una vegada! 

En aquests darrers mesos, hem vist el retorn d’HazteOír, l’auge dels discursos feixistes per part de Vox i transexcloents al PSOE o l’embat d’alguns sectors que s’emparen en el feminisme per atacar els nostres drets. La lluita trans és una lluita feminista, som lluites germanes! Us demanem que lluitem plegades. Necessitem desenvolupar una legislació que protegeixi els nostres drets i les nostres vides. Les persones trans sempre hem estat a primera línia de lluita, i ja és hora que se’ns ho reconegui i que s’atengui a la nostra situació. Exigim al PSOE que abandoni el camí de la transfòbia i que compleixi els seus acords. Exigim al partit socialista i a la seva ministra Carmen Calvo que deixi de bloquejar institucionalment la Llei Trans i que sigui aprovada amb urgència. Que us quedi ben clara una cosa: combatrem la vostra transfòbia amb totes les nostres forces. Continuarem reivindicant els nostres drets i no cedirem ni un mil·límetre! 

Perquè la nostra és una història de lluita i de resistència front una societat que sempre ens ha volgut marginades i que ens ha foragitat de l’espai públic. Les persones trans sempre hem estat aquí, i continuarem sent-hi: continuarem lluitant i defensant els nostres drets i no ens deixarem trepitjar per ningú. Persones trans, persones no binàries i la resta del col·lectiu LGBTI avui i cada dia, defensarem els nostres drets. Cridem ben fort que som trans i que tenim dignitat i drets. Per unes vides dignes, visibilitzem-nos, reivindiquem-nos! Perquè els nostres drets ni es debaten ni es negocien: ES DEFENSEN

Ciutadans porta a judici 4 militants LGBTI

Coincidint amb la Diada Internacional per l’Alliberament LGBTI del 28 de Juny, el partit Ciutadans va desplegar una estratègia de provocació i victimisme arreu de l’estat espanyol. Malgrat que des de totes les entitats convocants de les diverses mobilitzacions convocades en desenes de ciutats se’ls va advertir que no eren benvinguts, especialment arran dels seus recents pactes amb Vox i PP, el partit d’Arrimadas va decidir presentar-se a totes les convocatòries amb tota la simbologia del partit i, com no, moltes banderes espanyoles. Malgrat l’intent de provocar i rebentar les mobilitzacions, els provocadors van ésser expulsats una per una de totes les convocatòries, el què el partit ultra no va desaprofitar per presentar-se com a víctimes amb el cinisme que els caracteritza.

A la ciutat de Barcelona, Ciutadans havia anunciat que, malgrat el rebuig i el veto dels organitzadors, assistirien amb un autobús carrossa a la desfilada del “Pride”, la marxa impulsada per la patronal d’empreses que exploten l’oci privat LGBTI. Com en la resta de convocatòries, Ciutadans també va ser expulsada d’allà i ni tan sols va poder accedir a la zona de la marxa. En aquell moment, no contents encara amb la dosi d’espectacle i provocació que havien anunciat, l’autobús dels ultres es va adreçar a la Plaça Universitat, punt d’inici de la manifestació històrica i reivindicativa que el moviment LGBTI celebra de forma ininterrompuda des de 1977, en un acte de provocació encara major. Malgrat que els entorns de la Plaça Universitat ja estaven tallats al trànsit, tant la Guàrdia Urbana de Barcelona com els Mossos d’Esquadra van permetre el pas del bus de Ciutadans fins a estacionar just al costat de l’inici de la manifestació amb la clara intenció de provocar a les persones concentrades i incorporar-se a la manifestació malgrat el rebuig de les convocants. 

Davant de la provocació per part de Ciutadans, que fa ser possible per la connivència dels cossos policials presents, desenes de persones es va col·locar davant de l’autobús per impedir que Ciutadans continués amb les seves intencions i assegurar que la manifestació es pogués celebrar sense el seu boicot i les seves provocacions. Gràcies a la determinació de totes les activistes presents, Ciutadans va veure frustrat el seu propòsit i no van passar

Més d’un any després dels fets, quatre militants LGBTI han estat citades com a denunciades el proper 13 d’octubre de 2020 a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per a la celebració d’un Judici de Delictes Lleus per coaccions i danys arran de la denúncia de Ciutadans i d’una investigació dels Mossos d’Esquadra basada totalment en el perfil polític de les persones denunciades. 

Des de l’Esquerra Independentista volem deixar clar que ni van passar a la manifestació, ni passaran el proper 13 d’octubre, perquè al carrer, als jutjats i on faci falta seguirem plantant cara al feixisme i l’LGBTI-fòbia de Ciutadans i de qui sigui. Així mateix, fem una crida a donar suport a les quatre persones denunciades el proper 13 d’octubre a les 11 hores al davant de la Ciutat de la Justícia (accés per Gran Via).

Contra el feixisme i l’LGBTI-fòbia: no van passar i no passaran!

Absolució encausades!